12 RAONS PER A UN DISC (11 de 12)

DESENCONTRES EN PRIMERA FASE

Un altre títol de reminiscències fílmiques que amb el vostre permís copio i pego d'una entrada d'aquest estiu passat explicant el tema al mateix temps que una anècdota amb David Maymó, el nostre antic bateria a partir d'aquesta cançó:

David, dirigint-se a mi, em va explicar com ara fa unes setmanes anava passejant amb el cotxe per un poble de les nostres terres (no donarem més detalls del lloc i data) quan de sobte es va creuar amb una noia a qui no coneixia de res i la mirada d'ella per uns moments també va caçar els ulls del nostre protagonista. Un cop passada de llarg, a David no se li va ocòrrer una altra cosa que girar el cotxe, dirigir-se cap a la noia, parar, baixar i còrrer cap a ella. - Perdona, et conec?- preguntà ella. - No -respòn Maymó- però és que m'ha passat una cosa molt extranya quan t'he vist. Potser no em creguis, però és que resulta que tinc un amic que composa cançons i que va fer una que es deia "Desencontres en primera fase" que parla del fet de com deixem escapar moltes possibles històries d'amor al llarg del dia quan es creuen mirades entre dos desconeguts i continuem caminant sense mirar enrera per veure si ella o ell es torna a girar com nosaltres faríem. Simplement t'he vist i he cregut que tenia que fer-t'ho saber i dir-te que m'has agradat des del mateix moment que t'he vist per a que no em passi el que els hi passa als personatges de la cançó i perdre l'oportunitat de coneixer-te. Sincerament em vaig quedar glaçat al sentir aquest relat. No desvetllaré com acaba la història per a no fer més pública la vida sentimental de David en aquest blog, però sincerament em va semblar meravellòs que utilitzés una cançó pròpia per a arribar a conquerir a una noia. Gràcies David, per escoltar també les lletres de les cançons, aquestes gran oblidades tantes i tantes vegades en aquest món musical que ens envolta. I gràcies, sobretot, per fer-te teu aquest tema: des d'ara mateix te'l regalo.

I imagino que ja no cal explicar molta cosa més...

12 RAONS PER A UN DISC (10 de 12)

ELS PONTS DE MADISON COUNTY

Sempre he estat un cinèfil sense massa reserves: he gaudit de lo millor del cinema clàssic de la mateixa manera que he botat amb films d'acció del Stallone, un plaer culpable si voleu, però plaer al final de tot. "Els ponts de Madison" em sembla una genial mostra del bon fer d'un dels millors directors actuals, Clint Eastwood, i un film absolutament recomanable. Sempre em va agradar la decissió que al final de la pel·lícula pren Meryl Streep perquè en el fons entenia que l'aventura només ho és en tant i quant resideix en els nostres somnis, i que quan la convertim en realitat passa a convertir-se també en rutina si l'allarguem més del compte. Per tant, rutina per rutina, el compromís per tot lo que estima és més important.

La veritat és que podria justificar-ho de varies maneres més però es tracta de dir què són els ponts de Madison County en aquesta cançó. Bé, els ponts de Madison són la metàfora d'aquell lloc on tot pot tornar a començar, on tots podem partir de zero després de la crisi, on l'amor pels demés triomfa... Bé, ja us he dit que era una metàfora, no un reflex de la realitat!

12 RAONS PER A UN DISC (9 de 12)

TEMPS DE GUERRA

Lo pitjor d'aquest tema no és que el fes inspirat pel gran "No a la guerra" que es va deixar sentir per tot el món ara ja fa uns anys amb motiu de la invasió d'Irak, sinó que a dia d'avui, no ha passat de moda, continua vigent i segurament ho continuarà demà passat. El fàstic de la guerra no té final i les justificacions per a realitzar-la són a nivell intel·lectual un insult i un crim a la raó. Al final només ens queda l'esperança que enmig la tragèdia tinguem una mà amiga o amant que ens esperi i ens ajudi a salvar-nos inclús de natros mateixos.
Vull comentar al respecte del tema que a l'hora de gravar-lo no sabíem massa bé com enfocar-lo i de fet, va estar a punt de quedar-se fora del disc. Va ser Miguel Ángel, el nostre teclista, el que va acudir al rescat de la cançó i amb total llibertat creativa, va començar a fer treure fum dels seus teclats tot posant efectes i més efectes per tal de crear l'atmòsfera que la cançó respira. Un enfocament de producció diferent que enxampla el resultat del disc.

12 RAONS PER A UN DISC (8 de 12)

ELS VELS DEL TEU DESIG

"Els vels del teu desig" té també alguns anys tot i que forma part del repertori de la banda des de fa ben poc. Un tema més pop que parla del mutu recolzament que es dóna una persona amb alguna altra quan són parella malgrat el temps hagi anat passant. Possiblement sigui una visió idíl·lica però... no és acàs la que amb bona voluntat tots busquem en algun moment? Si pots sentir que es cumpleixen algunes de les frases d'aquesta cançó en le teu dia a dia, pots considerar-te afortunat/ada i hauries de lluitar per a conservar-ho perquè és un dels millors regals de la vida. Amb el vostre permís, us animo a vore una pel·lícula per la que no hagués donat ni un euro quan vaig anar al cine a vore-la: "Shall we dance", amb el Richard Gere i la Susan Sarandon. Les raos són tantes que necessitaria molt més espai i temps del que disposo, així que us deixo amb 2 perles meravelloses d'aquest film. Cert és, que descontextualitzades perden potser el seu efecte, però per a mi complementen perfectament el tema del que parla la cançó: el primer video és una petita escena enmig de la pel·lícula on la Susan Sarandon explica al detectiu que ha contractat per vore si el seu marit li és infidel què és per a ella tindre parella; el segon vídeo és una de les cançóns més meravelloses que he escoltat els últims anys, "The book of love", amb el genial Peter Gabriel demostrant lo bé que ho fa tot.

12 RAONS PER A UN DISC (7 de 12)

ALGÚ HA DE CEDIR

Ara fa uns anys Canal Plus va oferir un cicle de pel·lícules de la gran Marilyn Monroe i un, que és un cinèfil empedernit, no va perdre l'ocasió per a fer un repàs a la seva cinematografia, plagada de grans títols. Com tots sabem, la història de la gran diva no va acabar gens bé i això va fer que el que havia de ser el seu següent film no s'acabés de rodar degut a la seva repentina mort.
Canal Plus va oferir un documental sobre la seva vida i especialment sobre aquesta pel·lícula maleïda que s'anomenava "Something's gotta give". El film, protagonitzat per la Marilyn juntament amb el gran Dean Martin, tenia uns títols de crèdit amb un tema musical molt d'aquell temps però que se'm va quedar al cap tota la tarda. És d'aquest tema d'on surt després "Algú ha de cedir" i clarament només puc parlar d'inspiració perquè si busqueu qualsevol indici de plagi estareu perdent el temps. Per a mostra, us deixo el tema musical interpretat per Nostre Senyor Sinatra i comproveu que de vegades les coses venen de la manera més insospitada i beuen de fonts per les que mai hauríem apostat.

12 RAONS PER A UN DISC (6 de 12)

MENUDA

"Menuda" és la cançó amb més anys al seu darrera des de que es va escriure i encara que llavors no ho sabia, el tema que Aina, la meva filla, adoptaria com a seu (tot i que no és l'única). Aquí la visió és la d'un pare que veu com la seua xiqueta va creixent i es va fent gran i se li fa difícil deixar-la de vore com aquella nena que corria per la casa i no parava ni un moment quieta. El pas del temps sempre aplica la seua pròpia dictadura i els pares crec que ho acabem notant més que ningú perquè no només en natros anem tenint les proves, sinó que els nostres fills, aquells espills on ens reflexem moltes vegades, també ho van fent.

Queda't, queda't sempre amb mi, menuda....

12 DE MARÇ: MASET (LA RÀPITA)

12 RAONS PER A UN DISC (5 de 12)

SEMPRE FIDELS

Aquest tema explica una història amb plantejament, nus i desenllaç. La veritat és que n'he fet alguna que altra al llarg dels anys amb aquest plantejament i encara que a nivell de lletra sempre són un repte (a més d'haver-los de musicar posteriorment) el procés és molt satisfactori.
La història gira al voltant de dos desconeguts que es coneixen una nit en un bar i tenen sexe sense haver-se ni tan sols presentat: una relació on l'amor queda automàticament exclòs i tot gira al voltant de l'atracció pura i dura. D'aquest encontre en queden tan satisfets que decideixen anar quedant de tant en tant per fotre un clau sense més compromís. El que passa és que fins i tot això acaba convertint-se en rutina i el que havia de ser un exemple de fidelitat acaba convertint-se en una altra història de parella amb caducitat.
Volia reflexionar sobre el fet que tota fantasia funciona i és atraient mentres es queda com a fantasia i que quan tot es posa en el pla de la realitat deixa de servir per a molta gent que mai es conforma amb el que té sigui el que sigui allò que tingui. Això, portat al terreny de les relacions personals, és terriblement més dur perquè acabem prescindint no de coses i objectes, sinó de persones "que ja no ens serveixen" talment com si fossin una altra cosa de la que renegar.

12 RAONS PER A UN DISC ( 4 de 12)

DIXA'M VORE

"Dixa'm vore" també té una història particular al darrera ja que el tema va sorgir a arrel d'una demanda que ens va fer Mariano Lalana, bon amic de la banda i director de Canal TE, per a qui vam gravar un especial de 50 minuts sobre el grup i que es va emetre repetides vegades per televisió.

Es tractava de fer una mena de jingle, en format cançó, per a un anunci de promoció del propi Canal TE. La veritat és que tant punt m'ho va demanar hi vaig accedir i deseguida van aparèixer les primeres idees sobre com seria el text del tema. La música, com tantes vegades passa, va anar acoplant-se sola als versos i aquí la teniu: La cançó de la Banda dels 13 que més vegades ha sonat per la tele, encara que fos només en alguns passatges. Lo curiós va ser que al final no va haver temps de fer la promo d'estiu que volien fer i van aprofitar el tema per al magazín que tot just aquell any començava i que presentaria amb la seva gràcia especial la meravellosa Diana Mar de dilluns a dijous i amb repeticions els caps de setmana. A més, aquest show diari i en directe , pioner a les nostres terres, va agafar el nom de la pròpia cançó i fins avui continúa emitint-se en prime-time matinal. Quasi res!

Com a detall final, comentaré que el pont musical de la cançó (que al disc interpretem a ritme de reggae) és posterior a la composició d'aquesta, uns quants mesos després i que a més en la gravació del cd va comptar amb les veus d'un bon grapat d'amics i amigues personals amb els que em va fer molta il·lusió comptar. Sou collonuts!

12 RAONS PER A UN DISC (3 de 12)

40

"40" és l'únic tema fet expressament per a aquest disc. Es tracta d'uns versos escrits per Joan Antó, un bon amic de la banda, amb motiu de l'aniversari de la seva dona i que ens va demanar musicar. És per això que "40" parla d'una edat a la que encara no hem arribat (i que dure!) però on La Ràpita, el mar i altres motius que formen part de les lletres de moltes de les nostres cançons té presència i encaixa perfectament en el nostre repertori.
Musicar un poema sempre és un repte, sobretot si és el poema d'un altre, ja que no tens la consciència melòdica ni rítmica que l'autor conscient o inconscientment tenia al cap quan el va escriure. Com que Joan Antó va donar total llibertat a l'hora d'interpretar aquests motius, aquesta és la interpretació musical que en vaig fer al seu moment: un tema, el més pop de tot el disc, que no té ni un sol racó per a la tristesa o la melanconia. Un cant optimista per afrontar la tan comentada "crisi dels quaranta".

12 RAONS PER A UN DISC (2 de 12)

SABATES, BOTONS I DIMONIS

Aquesta cançó és una de les més especials en l'apartat personal perquè és un tema que vaig escriure per al meu fill Joel que va nèixer al 2001. Tota la història gira al voltant de la idea que ell és un marineret que tot just acaba de partir del port i no coneix els perills de la mar tran traïdora de vegades. Una manera d'enllaçar la vida d'aquell xiquet amb l'entorn on s'està criant que és fonamentalment La Ràpita.

Des de sempre és una de les cançons preferides de la banda i té el just honor d'haver estat l'única que unànimement vam decidir que estaria al disc del total de les 12 que el composen. Sense cap mena de dubte, una dada molt a tenir en compte ja que l'enquesta , apart de d'entre natros 9, la vam fer entre alguns familiars i amics i "Sabates" (que és així com l'anomenem natros) sempre sortia.

Bé, Joel: Algun dia llegiràs aquestes línies igual com sempre demanes que et canti aquesta cançó i espero que sempre tinguis present que t'estimo i que, encara que en molts aspectes sóc un nàufrag, sempre estaré enmig la mar guardan-te.

12 RAONS PER A UN DISC (1 de 12)

NO HEM VINGUT PER A QUEDAR-NOS (però d'aquí no marxem)

Aquest tema el vaig escriure durant el 2002 si no recordo malament en un estat d'eufòria gràcies a l'assaig que vam realitzar alguns ex-membres de "Sglai" juntament amb el Miguel Ángel per tal de vore si feiem alguna cosa de nou i ens reenganxàvem a això de la música de grup. La veritat és que els diferents compromisos personals de cadascú van fer que la cançó mai fos assajada perquè bàsicament no n'hi va haver per a més: entre naixements de fills, casaments i feina tothom estava massa embolicat com per dedicar temps al somni de tornar a muntar una banda de rock.

Aquesta cançó parla de com ens veiem a punt d'entrar a la trentena i intentant recuperar una joventut adolescent que se'ns anava per moments i sense contemplacions. Un punt de vista irònic i positiu sobre la música que ens unia en uns temps on la terrible amenaça de OT assetjava amb la seva banalització de lo que és tocar, cantar i escriure cançons. Sempre he cregut en les cançons que arriben des del sentiment, la qualitat o el missatge amb una veu pròpia i resultava obvi que "mai no hem cregut massa en les modes" amb lo qual aquest és un rock and roll al vell estil amb ganes de fer xalar i al mateix temps dir la nostra. Sempre hem començat els concerts amb aquest tema perquè ve a ser la targeta oficial de presentació del grup, la nostra pròpia declaració d'independència i és per això, que en conseqüència, tenia que obrir el nostre primer disc.

NOU DISC!

Aquest proper 21 de febrer de 2011 surt a la venda el primer treball discogràfic d'Albert i la Banda dels 13! En breu, més notícies relacionades.

BANDA DELS 13 VERSIÓ 3.0

FANZINE ROCK&POSTA

Que Josep Vidal és un crack qualsevol ho sap; els que a més el coneixem personalment i gaudim de la seva amistat des de fa uns anys som uns privilegiats. I quan Vidi fa coses com el fanzine "Rock&posta" només cal rendir-se a l'evidència que aquest tio és algú molt especial a qui caldria catalogar com a espècie protegida automàticament. Aquest fanzine, que us podeu descarregar des d'aquest enllaç (http://www.mediafire.com/?px1tb3nb3xqpvb1), és un compendi de totes aquelles notícies que tenen a veure amb l'escena musical actual de les nostre Terres, fent un repàs alhora exhaustiu i d'autèntic historiògraf dels vells temps tot recordant grups i formacions que ja no són entre natros però que en algun moment van estar oferint les seues cançons a tot aquell que les vulgués escoltar.
En aquesta entrega hi ha una petita entrevista a un servidor per parlar sobre la Banda dels 13, així que si us interessa, només cal que feu clic a l'enllaç anterior per descarregar gartuitament el fanzine, o clicar damunt d'aquest altre enllaç per llegir-lo on-line: http://issuu.com/rockandposta/docs/r_p2?viewMode=magazine

Vidi, lo dit: ets lo puto amo!!!

DIARI DE BITÀCORA: DIA 11

Senyores i senyors, amb tots vostès, els bufaors d'Algemesí: Jordi Martí, Agustí Roé i Joan Subirats!! Vaja, com qui diu, el trio calavera versió 2.0 i és que va ser arribar ells i tota la casa Murada va trontollar des del mateixos ciments. Fins a 7 temes són els que els nostres vents hi aporten el seu gra de sorra i durant aquestes 7 cançons hi ha temps per tot: la força i energia de "Algú ha de cedir" fins a la sensibilitat i soul de "Els vels del teu desig".

Cal dir que són els únics de tota la banda que toquen amb partitura i la cosa se nota a l'hora d'anar per feina i és que malgrat aquest aire de xiquets moguts, hi ha persones fetes, dretes i responsables com ningú. I si això no us ho creieu, ja no sé quina altra mentida dir-vos!

DIARI DE BITÀCORA: DIA 10

Finalment allí hi vaig anar: vinga a gravar veus i més veus un tema rera l'altre. A diferència de lo que sol passar en aquests casos, la gola no presentava cap problema ni mig, la qual cosa va permetre atacar les cançons i exprimir les possibilitats (limitades si voleu) que vam demanar. Ostres, què difícil és afinar i a més, anar en compte amb la rítmica; però per si no n'hi ha prou, encara hi ha el concepte final...el sentiment.
D'entrada massa coses per controlar en algú que no té cap tècnica vocal ni l'ha treballada mai, però us asseguro que m'hi vaig deixar la pell i això hauria de ser suficient per a que escolteu la diferència. Jo la noto, espero que vatros també ho féssiu.

DIARI DE BITÀCORA: DIA 9

Començava el matí amb una lliçó meravellosa de com es toca un piano a càrrec de Miguel Ángel que com no podia ser d'una altra manera ho va bordar i va portar tots els temes que va incloure a un altre nivell superior al que havien arribat fins ara. Mestre, com sempre, als seus peus.

Ja per la tarda, torn per a Pedrito, el nostre estimat ex-guitarra i amic que ha fet acte de presència amb els seus dits llargs com dies sense pa i un talent fora de fites per adaptar-se a qualsevol exigència sobrevinguda de guió. Lo millor no és només sentir-lo tocar i aportar idees musicals, sinó la tarda de riure sense parar que sempre et garanteix perquè conec poques persones més gracioses, surrealistes i genials que el gran Pedro.

Amb les guitarres elèctriques ara sí que acabades, Miguel Ángel prepara dits i un servidor cordes vocals perquè comença un "tour de force" per tocar teclats i posar veu. Els dits del mestre segur que aguanten...ho faran estes carrasposes i capritxoses cordes del meu coll...?

DIARI DE BITÀCORA: CAP DE SETMANA, DIES 6, 7 i 8

1r cap de setmana dels dos que ens toquen fer en aquest viatge tan apassionant, dies on la intensitat de la feina ha estat senzillament brutal i que va tindre el seu punt àlgid ahir diumenge a l'acabar de gravar a la 1'30 de la nit tocades... però anem a pams.

El divendres, tal com havia anunciat, va ser dia per acabar durant el matí les línies de baix de Benja i la tarda va ser moment per començar amb l'acústica, una feina molt agradable i que comença a donar forma musical al conjunt perquè és amb les seues notes que es comença a albirar el conjunt de lo que serà el tema.

Dissabte i diumenge ha estat el moment de Raül i Moisès respectivament amb les seues elèctriques i les distorsions i ritmes, puntejats i arpegis, riffs i opinions donant contundència i sensibilitat a parts iguals en les cançons. Era un moment especialment delicat de la gravació perquè en aquest punt cal tenir molt en compte que encara queden els teclats i vents per gravar i cal deixar-los espai per a posar les seues notes i tot allò que han d'explicar en cada línia amb la qual cosa calia buscar l'equilibri entre omplir i deixar buit el tema en diferents parts del seu cos. Sincerament, repte més que superat un cop escoltat el resultat final. Com diria Moi, "Sou unes bèsties pardes!!!"

Enmig d'aquest monòleg de guitarres va haver temps per incloure veu en un parell de temes i també n'hem quedat molt satisfets de lo que ha sortit. Per si de cas, continuarem guardant veu per lo que encara queda de trajecte. El continues amb natros mentres duri?

DIA DE BITÀCORA: DIA 5

El gran Benja ha passat a l'atac. Les seves línies de baix, precises i impossibles, han fet que els temes amb només l'esquelet de bateria i aquest instrument tinguin ja una canya i un "soul" senzillament espectacular, la qual cosa deixa les coses a una altura ja considerable que els altres ens veurem en l'obligació d'intentar escalar per no quedar en evidència.
Mentrestant el temps, aquest implacable subjecte, comença a fer-se enemic nostre gairebé sense adonar-mos la qual cosa fa que les hores futures comencin a ser insuficients i haguem de començar a plantejar malabarismes. Ara tot serà plantejar nous horitzons i això significa que la guitarra acústica, aquesta amiga que m'ha ajudat sempre o gairebé sempre a composar les cançons, tindrà el seu moment de glòria en poques hores. Que sigui per a bé...visca el "groove"!!!