"Menuda" és la cançó amb més anys al seu darrera des de que es va escriure i encara que llavors no ho sabia, el tema que Aina, la meva filla, adoptaria com a seu (tot i que no és l'única). Aquí la visió és la d'un pare que veu com la seua xiqueta va creixent i es va fent gran i se li fa difícil deixar-la de vore com aquella nena que corria per la casa i no parava ni un moment quieta. El pas del temps sempre aplica la seua pròpia dictadura i els pares crec que ho acabem notant més que ningú perquè no només en natros anem tenint les proves, sinó que els nostres fills, aquells espills on ens reflexem moltes vegades, també ho van fent.
Queda't, queda't sempre amb mi, menuda....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada