Aquest tema explica una història amb plantejament, nus i desenllaç. La veritat és que n'he fet alguna que altra al llarg dels anys amb aquest plantejament i encara que a nivell de lletra sempre són un repte (a més d'haver-los de musicar posteriorment) el procés és molt satisfactori.
La història gira al voltant de dos desconeguts que es coneixen una nit en un bar i tenen sexe sense haver-se ni tan sols presentat: una relació on l'amor queda automàticament exclòs i tot gira al voltant de l'atracció pura i dura. D'aquest encontre en queden tan satisfets que decideixen anar quedant de tant en tant per fotre un clau sense més compromís. El que passa és que fins i tot això acaba convertint-se en rutina i el que havia de ser un exemple de fidelitat acaba convertint-se en una altra història de parella amb caducitat.
Volia reflexionar sobre el fet que tota fantasia funciona i és atraient mentres es queda com a fantasia i que quan tot es posa en el pla de la realitat deixa de servir per a molta gent que mai es conforma amb el que té sigui el que sigui allò que tingui. Això, portat al terreny de les relacions personals, és terriblement més dur perquè acabem prescindint no de coses i objectes, sinó de persones "que ja no ens serveixen" talment com si fossin una altra cosa de la que renegar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada