dilluns, de desembre 26, 2011

EL DISC DE L'ANY





La mítica revista sobre rock català "Enderrock" ha obert en la seua web una pàgina on votar el disc català de l'any 2011 en el qual en l'apartat de rock/pop ens trobem Albert i la Banda dels 13 i el nostre àlbem debut del "No hem vingut per a quedar-nos..." Amb posar el vostre nom i cognoms, edat i mail, podeu participar i donar suport al nostre projecte votant per natros. Si podeu dedicar-nos un minutet, cliqueu a aquest enllaç: http://enderrock.cat/premis/ i us quedem eternament agraïts. Bon Nadal i bona entrada d'any nou!!!


dimarts, de desembre 13, 2011

COMENÇA LA TEMPORADA D'HIVERN

Aquest 16 de desembre al restaurant Los Banys de Tortosa reiniciem el format acústic que sempre convida a escoltar els temes propis de la banda juntament amb versions dels grans de sempre des de la perspectiva d'un format senzill i molt despullat: el teclat del mestre Miguel Ángel, una miqueta d'acústica per aquí, algunes notes d'harmònica per allà i la màgia de compartir les velles notes de sempre amb aquell que vulgui apropar-se a cantar amb natros.

Han estat aquests darrers mesos un no parar d'ordenar idees, sentiments, projectes i intentar emprendre de nou l'aventura amb forces renovades: Portem treballant amb nous temes ben just fa un mes i n'estem més que contents de lo que va sorgint al local d'assaig que és el lloc on es cuina tot; també hi haurà canvis significatius en breu a nivell d'imatge i promoció, més temes nous amb col·laboracions literàries d'altíssim nivell i generositat infinita, i la il·lusió de continuar tocant en directe intentant fer crèixer una mica més la banda a tots els nivells. No serà per falta de ganes...!

dissabte, d’octubre 15, 2011

DISSABTE


Sembla que avui els silencis fereixen més que les paraules i l'absència de la teua trucada és el que m'inquieta més que no pas el verb feridor del que altres vegades en feies bandera...
Sembla que no podem agafar el rellotge i fer que les manetes girin enrera a la recerca d'allò que l'escriptor va anomenar "el temps perdut" perquè no hi ha més temps que el que ens queda i el passat només són llàgrimes d'un somni que realment mai vam viure...
Sembla que tot plegat era un joc on cadascú inventava les normes com volia i l'anava jugant a l'espera que l'altre jugués amb les condicions que un imposava, sense importar si l'altre s'ho passava bé o no...
Sembla que avui la pluja torna a recordar-nos que sí, que l'estiu ja ha acabat, i fa dies va començar aquesta tardor que impregna els arbres de color, taronja i groc i que l'estiu fa dies que va deixar de fer niu als nostres cors...
Sembla que caldrà tornar a agafar la guitarra i dibuixar quatre notes amb quatre versos mal comptats per tornar a intentar dir als petits diables que viuen a dins d'un que ja n'hi ha prou, sisplau abandoneu ordenadament per la porta de sortida...
Sembla que ja no hi ets, un altre cop, una altra setmana, un altre any...
Sembla que avui és dissabte.

dijous, de juny 02, 2011

L'HOME QUE HO VEU TOT CLAR


L'home que ho veu tot clar
no està per hòsties ni desenganys

camina dret
batalla a cops
trepitja caps
destrossa cors
olora lluny la sang ben fresca
mai no és diumenge ni mai fa festa
l'home que ho veu tot clar...

sap que este món és ja tot seu
i el que no es pot s'entrega a Deu
per si de cas i com si res
ni es planteja fer presoners
demana molt
i ofereix poc
apunta avall
i aviva el foc
l'home que ho veu tot clar...

Tomba
gira
remena
sacseja
confòn
calumnia
respòn
saqueja
rumb als 360 graus...

L'home que ho veu tot clar
adorm la consciència i els mals de cap
sempre aposta i sempre guanya
colpeja fort i ningú s'extranya
se'n riu de tu
se'n riu de mi
indignats muts del llarg camí.

L'home que ho veu tot clar
fila ben prim i viu a lo ample
ompli el seu pap i buida el món
té via lliure i mai no dorm
l'home que ho veu tot clar...
s'ho hauria de fer mirar.

dimarts, d’abril 26, 2011

ARTICLE A SURT DE CASA.CAT


Rock d’autor de les Terres de l’Ebre, com ells mateixos es defineixen. No hem vingut per a quedar-nos és el primer àlbum d’Albert i la banda dels 13. Amb 12 temes enregistrats i mesclats pel Jesús Rovira (Lax'n'Busto). L’Albert Reverté, la veu del grup, ens explica més coses sobre aquest darrer treball que el podeu escoltar amb màxima qualitat i de manera gratuita a la web www.bandadels13.com.

- D'on surt el nom del vostre grup?
El 13 és un número amb certa màgia i indica que al final som una banda de la qual forma part molta gent. A més, amb els temps que corren 9 membres no deixa de ser un número molt alt de músics!

- Com descriurieu aquest nou disc que presenteu?

Aquest disc ve a ser el resum de gairebé cinc anys damunt dels escenaris. Un resum dels vells temes i alguns de nous que marquen el camí a seguir. Un disc eclèctic, amb vàries influències però amb el vell rock de banda americana sempre present.

- Creieu que feu música per a la gent de les Terres de l'Ebre o que el vostre disc és exportable?
És obvi que si s'ecolten les lletres el paisatge ebrenc hi juga un paper més que destacat en l'escenari on es van movent els personatges de les cançons: el mar, la festa, el riu... Però, en realitat, s'expliquen històries senzilles, sentiments universals...Per això crec que el que expressem tant pot ser representatiu per una persona de l'Ebre com de l'altra punta de món.

- Perquè vau decidir emprar imatges de còmic en el vostre videoclip?
La veritat és que de vegades les millors coses passen per accident i aquesta n'és una. La cançó parla de com un pare (en aquest cas jo) prepara al seu fill recent nascut pel llarg viatge que l'espera en aquesta vida. Necessitàvem arribar a connectar amb el món infantil d'alguna manera i amb la col·laboració del gran Jordi Galo de DDFilms vam arribar al còmic. També et confessaré de passada que sóc particularment una miqueta friki d'aquest món. Així que entre vinyetes m'hi sento més que còmode.

- Què has après (des del punt de vista personal i professional) al llarg de la teva trajectòria com a músic?
Que és possible crear un projecte comú quan hi ha passió i honestetat. La resta va venint i tu ho agafes o no. També que el món de la música exigeix molt més sacrifici que el que la televisió deixa entendre moltes vegades. Aquesta imatge ha dificultat encara més la percepció que el públic té de nosaltres.

- Un dels vostres punts forts és el directe. Creieu que el futur de la indústria està en fer música i espectacle als directes?
No, sincerament crec que és el present. Els canvis hi són i t'adaptes o et passen per damunt. Crec que hi ha hagut conseqüències negatives i positives en aquest canvi. Natros pugem al carro de les bones i haver de tocar en directe és una bona notícia sempre per a qualsevol que vulgui comunicar-se amb les cançons.

- Quins són els vostres referents musicals?

Crec que amb 9 membres es fa difícil fer un llistat acurat; només et puc dir a qui tinc al cap quan composo els temes: Billy Joel, Springsteen, Serrat, Huey Lewis, la música de Motown...

- Quina fita us faria més il.lusió aconseguir?

La fita seria d'aquí 5 anys continuar amb aquest projecte i seguir sentint el mateix que sentim al damunt de l'escenari quan hi som tots.
Autoria:
Anna Zaera

dimecres, d’abril 20, 2011

A CATALUNYA RADIO

Després d'un bon matí per terres gironines, on vam estar fent promoció del disc comprovant lo bonica que és Girona, a la tarda va ser moment per a fer una visita als estudis de Catalunya Ràdio al programa "El secret" presentat aquell dia per l'Anna Ayala. Volem donar les gràcies a l'equip del programa pel seu tracte i per donar-mos l'oportunitat de tocar un parell de temes en directe del qual n'han penjat un video, justament el de "Sabates, botons i dimonis"; una gran experiència que ens encantaria repetir en un futur!!!

dilluns, d’abril 11, 2011

VIDEOCLIP DE "SABATES BOTONS I DIMONIS"!!!

Doncs ja està: avui oficialment estrenem el nou videoclip que ja fa unes setmanes que el gran Jordi Galo ha anat perpetrant des d'un raconet fosc de la seva productora DDFilms. Una història emotiva i senzilla que s'ha convertit en una explosió de colors i bon rotllo gràcies a la seua mà mestra. També volem des d'aquí agrair la col·laboració inestimable de Santi Valldepérez i la seva productora Films Nòmades en la gravació del mateix clip. Ja veieu: Després del "Neda i guarda la roba", on exploràvem la nostra vena més gamberra, ara li toca a "Sabates" descobrir el nostre puntet més sensible...al final no som tots una miqueta una barreja de tot?
Gràcies Jordi, t'has tornat a lluir!


dimecres, d’abril 06, 2011

CÒMIC D'ALBERT I LA BANDA DELS 13

Gràcies al gran Jordi Galo que ens ha realitzat tota aquesta feinada i a l'inefable Josep Vidal que ens l'ha penjat amb aquest programa web tan especial, us presentem el que és el primer còmic d'Albert i la Banda dels 13, un còmic on podeu llegir la lletra sencera de "Sabates, botons i dimonis", el nostre primer single, i que en breu tindrà la corresponent versió en videoclip. En breu, més notícies al respecte...

dimarts, de març 22, 2011

TOT VISITANT LLEIDA (II)

Unes petites fotos del resultat de la promo de la setmana passada a Lleida: Onda Cero, Punto Radio, Cadena 100, Lleida TV, La Mañana Tv, Diari Segre, Diari la Manyana.. un tour força complet per començar...sabran ja a Lleida que existim?


dilluns, de març 14, 2011

TOT VISITANT LLEIDA (I)

Aquest dijous comença un apassionant i nou "tour" per tal de promocionar el disc de la Banda dels 13. Comencem per terres lleidatanes, les terres de Ponent. Acompanyat pel gran Joan Masdéu, ex-Whyskin's i reusenc de pro, visitarem radios, premsa i televisions per tal de sembrar llavor tot esperant que dongui algun fruit.

VAL LA PENA


De vegades val la pena dedicar-se a això de fer música; no és ja el feeling que sempre tenim la Banda al damunt de l'escenari, lo bé que ens ho passem, sinó el fet que tu estàs allí, el fet que hagis escollit passar una estona del dia amb natros encara que el dia només inviti a quedar-se a casa i deixar que la pluja vagi fent la resta a fora, el fet que paguis l'entrada a taquilla i et deixis emportar per les notes oblidant per uns moments totes les preocupacions que aquesta crisi actual ens dóna, el fet en definitiva d'haver-te acostat fins al Maset aquest passat dissabte tan gris per tal de pintar el dia amb la nostra música.
Confiem que et valgués la pena, natros ho tindrem com un bon record d'ara en endavant.

dimarts, de març 01, 2011

12 RAONS PER A UN DISC (12 de 12)


L'ETERN VIATGE

"L'etern viatge" parla del caminar per la vida i com moltes vegades ens trobem en un lloc sense tenir massa clar què hi fem allí o per què hi hem arribat. El que tinc clar és que vagi on vagi, i em porti el camí on em porti, no hol vull fer sol.
I així acaba el disc, amb la intenció que tu, que has tingut la paciència i curiositat d'escoltar-te'l, emprenguis una part del camí amb natros. En el fons tots sabem "que no hem vingut per a quedar-nos..."

...però d'aquí no marxem.


dilluns, de febrer 28, 2011

12 RAONS PER A UN DISC (11 de 12)

DESENCONTRES EN PRIMERA FASE

Un altre títol de reminiscències fílmiques que amb el vostre permís copio i pego d'una entrada d'aquest estiu passat explicant el tema al mateix temps que una anècdota amb David Maymó, el nostre antic bateria a partir d'aquesta cançó:

David, dirigint-se a mi, em va explicar com ara fa unes setmanes anava passejant amb el cotxe per un poble de les nostres terres (no donarem més detalls del lloc i data) quan de sobte es va creuar amb una noia a qui no coneixia de res i la mirada d'ella per uns moments també va caçar els ulls del nostre protagonista. Un cop passada de llarg, a David no se li va ocòrrer una altra cosa que girar el cotxe, dirigir-se cap a la noia, parar, baixar i còrrer cap a ella. - Perdona, et conec?- preguntà ella. - No -respòn Maymó- però és que m'ha passat una cosa molt extranya quan t'he vist. Potser no em creguis, però és que resulta que tinc un amic que composa cançons i que va fer una que es deia "Desencontres en primera fase" que parla del fet de com deixem escapar moltes possibles històries d'amor al llarg del dia quan es creuen mirades entre dos desconeguts i continuem caminant sense mirar enrera per veure si ella o ell es torna a girar com nosaltres faríem. Simplement t'he vist i he cregut que tenia que fer-t'ho saber i dir-te que m'has agradat des del mateix moment que t'he vist per a que no em passi el que els hi passa als personatges de la cançó i perdre l'oportunitat de coneixer-te. Sincerament em vaig quedar glaçat al sentir aquest relat. No desvetllaré com acaba la història per a no fer més pública la vida sentimental de David en aquest blog, però sincerament em va semblar meravellòs que utilitzés una cançó pròpia per a arribar a conquerir a una noia. Gràcies David, per escoltar també les lletres de les cançons, aquestes gran oblidades tantes i tantes vegades en aquest món musical que ens envolta. I gràcies, sobretot, per fer-te teu aquest tema: des d'ara mateix te'l regalo.

I imagino que ja no cal explicar molta cosa més...

diumenge, de febrer 27, 2011

12 RAONS PER A UN DISC (10 de 12)


ELS PONTS DE MADISON COUNTY

Sempre he estat un cinèfil sense massa reserves: he gaudit de lo millor del cinema clàssic de la mateixa manera que he botat amb films d'acció del Stallone, un plaer culpable si voleu, però plaer al final de tot. "Els ponts de Madison" em sembla una genial mostra del bon fer d'un dels millors directors actuals, Clint Eastwood, i un film absolutament recomanable. Sempre em va agradar la decissió que al final de la pel·lícula pren Meryl Streep perquè en el fons entenia que l'aventura només ho és en tant i quant resideix en els nostres somnis, i que quan la convertim en realitat passa a convertir-se també en rutina si l'allarguem més del compte. Per tant, rutina per rutina, el compromís per tot lo que estima és més important.
La veritat és que podria justificar-ho de varies maneres més però es tracta de dir què són els ponts de Madison County en aquesta cançó. Bé, els ponts de Madison són la metàfora d'aquell lloc on tot pot tornar a començar, on tots podem partir de zero després de la crisi, on l'amor pels demés triomfa... Bé, ja us he dit que era una metàfora, no un reflex de la realitat!

dissabte, de febrer 26, 2011

12 RAONS PER A UN DISC (9 de 12)

TEMPS DE GUERRA

Lo pitjor d'aquest tema no és que el fes inspirat pel gran "No a la guerra" que es va deixar sentir per tot el món ara ja fa uns anys amb motiu de la invasió d'Irak, sinó que a dia d'avui, no ha passat de moda, continua vigent i segurament ho continuarà demà passat. El fàstic de la guerra no té final i les justificacions per a realitzar-la són a nivell intel·lectual un insult i un crim a la raó. Al final només ens queda l'esperança que enmig la tragèdia tinguem una mà amiga o amant que ens esperi i ens ajudi a salvar-nos inclús de natros mateixos.
Vull comentar al respecte del tema que a l'hora de gravar-lo no sabíem massa bé com enfocar-lo i de fet, va estar a punt de quedar-se fora del disc. Va ser Miguel Ángel, el nostre teclista, el que va acudir al rescat de la cançó i amb total llibertat creativa, va començar a fer treure fum dels seus teclats tot posant efectes i més efectes per tal de crear l'atmòsfera que la cançó respira. Un enfocament de producció diferent que enxampla el resultat del disc.

divendres, de febrer 25, 2011

12 RAONS PER A UN DISC (8 de 12)

ELS VELS DEL TEU DESIG

"Els vels del teu desig" té també alguns anys tot i que forma part del repertori de la banda des de fa ben poc. Un tema més pop que parla del mutu recolzament que es dóna una persona amb alguna altra quan són parella malgrat el temps hagi anat passant. Possiblement sigui una visió idíl·lica però... no és acàs la que amb bona voluntat tots busquem en algun moment? Si pots sentir que es cumpleixen algunes de les frases d'aquesta cançó en le teu dia a dia, pots considerar-te afortunat/ada i hauries de lluitar per a conservar-ho perquè és un dels millors regals de la vida. Amb el vostre permís, us animo a vore una pel·lícula per la que no hagués donat ni un euro quan vaig anar al cine a vore-la: "Shall we dance", amb el Richard Gere i la Susan Sarandon. Les raos són tantes que necessitaria molt més espai i temps del que disposo, així que us deixo amb 2 perles meravelloses d'aquest film. Cert és, que descontextualitzades perden potser el seu efecte, però per a mi complementen perfectament el tema del que parla la cançó: el primer video és una petita escena enmig de la pel·lícula on la Susan Sarandon explica al detectiu que ha contractat per vore si el seu marit li és infidel què és per a ella tindre parella; el segon vídeo és una de les cançóns més meravelloses que he escoltat els últims anys, "The book of love", amb el genial Peter Gabriel demostrant lo bé que ho fa tot.



dimecres, de febrer 23, 2011

12 RAONS PER A UN DISC (7 de 12)


ALGÚ HA DE CEDIR

Ara fa uns anys Canal Plus va oferir un cicle de pel·lícules de la gran Marilyn Monroe i un, que és un cinèfil empedernit, no va perdre l'ocasió per a fer un repàs a la seva cinematografia, plagada de grans títols. Com tots sabem, la història de la gran diva no va acabar gens bé i això va fer que el que havia de ser el seu següent film no s'acabés de rodar degut a la seva repentina mort.
Canal Plus va oferir un documental sobre la seva vida i especialment sobre aquesta pel·lícula maleïda que s'anomenava "Something's gotta give". El film, protagonitzat per la Marilyn juntament amb el gran Dean Martin, tenia uns títols de crèdit amb un tema musical molt d'aquell temps però que se'm va quedar al cap tota la tarda. És d'aquest tema d'on surt després "Algú ha de cedir" i clarament només puc parlar d'inspiració perquè si busqueu qualsevol indici de plagi estareu perdent el temps. Per a mostra, us deixo el tema musical interpretat per Nostre Senyor Sinatra i comproveu que de vegades les coses venen de la manera més insospitada i beuen de fonts per les que mai hauríem apostat.





dimarts, de febrer 22, 2011

12 RAONS PER A UN DISC (6 de 12)


MENUDA

"Menuda" és la cançó amb més anys al seu darrera des de que es va escriure i encara que llavors no ho sabia, el tema que Aina, la meva filla, adoptaria com a seu (tot i que no és l'única). Aquí la visió és la d'un pare que veu com la seua xiqueta va creixent i es va fent gran i se li fa difícil deixar-la de vore com aquella nena que corria per la casa i no parava ni un moment quieta. El pas del temps sempre aplica la seua pròpia dictadura i els pares crec que ho acabem notant més que ningú perquè no només en natros anem tenint les proves, sinó que els nostres fills, aquells espills on ens reflexem moltes vegades, també ho van fent.
Queda't, queda't sempre amb mi, menuda....

12 DE MARÇ: MASET (LA RÀPITA)

dilluns, de febrer 21, 2011

12 RAONS PER A UN DISC (5 de 12)

SEMPRE FIDELS

Aquest tema explica una història amb plantejament, nus i desenllaç. La veritat és que n'he fet alguna que altra al llarg dels anys amb aquest plantejament i encara que a nivell de lletra sempre són un repte (a més d'haver-los de musicar posteriorment) el procés és molt satisfactori.
La història gira al voltant de dos desconeguts que es coneixen una nit en un bar i tenen sexe sense haver-se ni tan sols presentat: una relació on l'amor queda automàticament exclòs i tot gira al voltant de l'atracció pura i dura. D'aquest encontre en queden tan satisfets que decideixen anar quedant de tant en tant per fotre un clau sense més compromís. El que passa és que fins i tot això acaba convertint-se en rutina i el que havia de ser un exemple de fidelitat acaba convertint-se en una altra història de parella amb caducitat.
Volia reflexionar sobre el fet que tota fantasia funciona i és atraient mentres es queda com a fantasia i que quan tot es posa en el pla de la realitat deixa de servir per a molta gent que mai es conforma amb el que té sigui el que sigui allò que tingui. Això, portat al terreny de les relacions personals, és terriblement més dur perquè acabem prescindint no de coses i objectes, sinó de persones "que ja no ens serveixen" talment com si fossin una altra cosa de la que renegar.


dissabte, de febrer 19, 2011

12 RAONS PER A UN DISC ( 4 de 12)

DIXA'M VORE

"Dixa'm vore" també té una història particular al darrera ja que el tema va sorgir a arrel d'una demanda que ens va fer Mariano Lalana, bon amic de la banda i director de Canal TE, per a qui vam gravar un especial de 50 minuts sobre el grup i que es va emetre repetides vegades per televisió.
Es tractava de fer una mena de jingle, en format cançó, per a un anunci de promoció del propi Canal TE. La veritat és que tant punt m'ho va demanar hi vaig accedir i deseguida van aparèixer les primeres idees sobre com seria el text del tema. La música, com tantes vegades passa, va anar acoplant-se sola als versos i aquí la teniu: La cançó de la Banda dels 13 que més vegades ha sonat per la tele, encara que fos només en alguns passatges. Lo curiós va ser que al final no va haver temps de fer la promo d'estiu que volien fer i van aprofitar el tema per al magazín que tot just aquell any començava i que presentaria amb la seva gràcia especial la meravellosa Diana Mar de dilluns a dijous i amb repeticions els caps de setmana. A més, aquest show diari i en directe , pioner a les nostres terres, va agafar el nom de la pròpia cançó i fins avui continúa emitint-se en prime-time matinal. Quasi res!
Com a detall final, comentaré que el pont musical de la cançó (que al disc interpretem a ritme de reggae) és posterior a la composició d'aquesta, uns quants mesos després i que a més en la gravació del cd va comptar amb les veus d'un bon grapat d'amics i amigues personals amb els que em va fer molta il·lusió comptar. Sou collonuts!





divendres, de febrer 18, 2011

12 RAONS PER A UN DISC (3 de 12)

40

"40" és l'únic tema fet expressament per a aquest disc. Es tracta d'uns versos escrits per Joan Antó, un bon amic de la banda, amb motiu de l'aniversari de la seva dona i que ens va demanar musicar. És per això que "40" parla d'una edat a la que encara no hem arribat (i que dure!) però on La Ràpita, el mar i altres motius que formen part de les lletres de moltes de les nostres cançons té presència i encaixa perfectament en el nostre repertori.
Musicar un poema sempre és un repte, sobretot si és el poema d'un altre, ja que no tens la consciència melòdica ni rítmica que l'autor conscient o inconscientment tenia al cap quan el va escriure. Com que Joan Antó va donar total llibertat a l'hora d'interpretar aquests motius, aquesta és la interpretació musical que en vaig fer al seu moment: un tema, el més pop de tot el disc, que no té ni un sol racó per a la tristesa o la melanconia. Un cant optimista per afrontar la tan comentada "crisi dels quaranta".

dijous, de febrer 17, 2011

12 RAONS PER A UN DISC (2 de 12)


SABATES, BOTONS I DIMONIS

Aquesta cançó és una de les més especials en l'apartat personal perquè és un tema que vaig escriure per al meu fill Joel que va nèixer al 2001. Tota la història gira al voltant de la idea que ell és un marineret que tot just acaba de partir del port i no coneix els perills de la mar tran traïdora de vegades. Una manera d'enllaçar la vida d'aquell xiquet amb l'entorn on s'està criant que és fonamentalment La Ràpita.
Des de sempre és una de les cançons preferides de la banda i té el just honor d'haver estat l'única que unànimement vam decidir que estaria al disc del total de les 12 que el composen. Sense cap mena de dubte, una dada molt a tenir en compte ja que l'enquesta , apart de d'entre natros 9, la vam fer entre alguns familiars i amics i "Sabates" (que és així com l'anomenem natros) sempre sortia.
Bé, Joel: Algun dia llegiràs aquestes línies igual com sempre demanes que et canti aquesta cançó i espero que sempre tinguis present que t'estimo i que, encara que en molts aspectes sóc un nàufrag, sempre estaré enmig la mar guardan-te.

dimarts, de febrer 15, 2011

12 RAONS PER A UN DISC (1 de 12)


NO HEM VINGUT PER A QUEDAR-NOS (però d'aquí no marxem)

Aquest tema el vaig escriure durant el 2002 si no recordo malament en un estat d'eufòria gràcies a l'assaig que vam realitzar alguns ex-membres de "Sglai" juntament amb el Miguel Ángel per tal de vore si feiem alguna cosa de nou i ens reenganxàvem a això de la música de grup. La veritat és que els diferents compromisos personals de cadascú van fer que la cançó mai fos assajada perquè bàsicament no n'hi va haver per a més: entre naixements de fills, casaments i feina tothom estava massa embolicat com per dedicar temps al somni de tornar a muntar una banda de rock.
Aquesta cançó parla de com ens veiem a punt d'entrar a la trentena i intentant recuperar una joventut adolescent que se'ns anava per moments i sense contemplacions. Un punt de vista irònic i positiu sobre la música que ens unia en uns temps on la terrible amenaça de OT assetjava amb la seva banalització de lo que és tocar, cantar i escriure cançons. Sempre he cregut en les cançons que arriben des del sentiment, la qualitat o el missatge amb una veu pròpia i resultava obvi que "mai no hem cregut massa en les modes" amb lo qual aquest és un rock and roll al vell estil amb ganes de fer xalar i al mateix temps dir la nostra. Sempre hem començat els concerts amb aquest tema perquè ve a ser la targeta oficial de presentació del grup, la nostra pròpia declaració d'independència i és per això, que en conseqüència, tenia que obrir el nostre primer disc.


NOU DISC!

Aquest proper 21 de febrer de 2011 surt a la venda el primer treball discogràfic d'Albert i la Banda dels 13! En breu, més notícies relacionades.