Sembla que avui els silencis fereixen més que les paraules i l'absència de la teua trucada és el que m'inquieta més que no pas el verb feridor del que altres vegades en feies bandera...
Sembla que no podem agafar el rellotge i fer que les manetes girin enrera a la recerca d'allò que l'escriptor va anomenar "el temps perdut" perquè no hi ha més temps que el que ens queda i el passat només són llàgrimes d'un somni que realment mai vam viure...
Sembla que tot plegat era un joc on cadascú inventava les normes com volia i l'anava jugant a l'espera que l'altre jugués amb les condicions que un imposava, sense importar si l'altre s'ho passava bé o no...
Sembla que avui la pluja torna a recordar-nos que sí, que l'estiu ja ha acabat, i fa dies va començar aquesta tardor que impregna els arbres de color, taronja i groc i que l'estiu fa dies que va deixar de fer niu als nostres cors...
Sembla que caldrà tornar a agafar la guitarra i dibuixar quatre notes amb quatre versos mal comptats per tornar a intentar dir als petits diables que viuen a dins d'un que ja n'hi ha prou, sisplau abandoneu ordenadament per la porta de sortida...
Sembla que ja no hi ets, un altre cop, una altra setmana, un altre any...
Sembla que avui és dissabte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada