divendres, de desembre 15, 2006
dijous, de novembre 30, 2006
LLETRA DE "PERDUTS"
Mai vam ser els alquimistes que ho tornaven tot en or
però mai va fer-nos falta una espatlla i per sort
allí estaves tu. Disposats a encarar el món tal com vingués
vam prometre mantenir el contacte ens passés el que ens passés
però el que va passar sense adonar-nos va ser de puntetes la vida
i havent trobat anys enrera l’entrada ningú va trobar sortida
I ens vam perdre...
Vam cremar ciutats enfilant terrats
aixafant voreres i pedra.
El món als teus peus, el cor a la mà
per a res hi havia espera.
Univers sencer cadascú un paper
en l’obra ja preparada
però els actors dolents van fugir corrents
la funció va ser anul·lada.
I ens vam perdre...
Vam confessar amors de tots els colors
en un raconet habiten.
Texans ajustats, pels engominats
botes rocker, ara on viuen?
Molts dies perduts dies d’institut
i a la boca un poema.
El primer petó, el darrer record
d’una noia girant l’esquena.
I ens vam perdre...
Mai vam ser els alquimistes que ho tornaven tot en or
però mai va fer-nos falta una espatlla i per sort
allí estaves tu. Disposats a encarar el món tal com vingués
vam prometre mantenir el contacte ens passés el que ens passés...
...i ens vam perdre
dimecres, de novembre 22, 2006
MANEL
En el seu blog Manel Zaera ha escrit això:
"Recordo aquell dia a primer de BUP -perquè nosaltres encara vam fer EGB, BUP i COU-, que Albert va perdre l'autobús per anar a la Ràpita i que vaig acompanyar-lo al sprint a veure si trobàvem un familiar seu d'Amposta que el portés a casa. Ell de tant en tant també m'ho ha recordat. No sé però, aquell dia vaig tenir la sensació que començava alguna cosa bona entre els dos, l'amistat.Albert i els altres companys de la Ràpita, amb els ampostins, vam tenir una molt bona relació. A l'hora del pati, lligueta de futbol. Per dijous llarder -aquí en diem jarder- anàvem a l'Ermita del Montsià, en grup ampostins i rapitencs, des d'Amposta, a peu. Quan l'estiu estava a la porta de casa anàvem a passar un dia a la platja a la Ràpita. Els dissabtes anàvem al ball a La Lira, després The Central. A Carnestoltes, a la Castanyada, ... qualsevol data era bona perquè quedéssim i ens ho passéssim bé.Albert em va deixar un bon dia una cinta amb una recopil·lació d'un grup. Em sonaven. Coneixia aquella cançó, Perfect World. Les altres no les coneixia però, em van encantar. Eren Huey Lewis & the News. Sempre li he dit a Albert que tenia una retirada a Huey -bé, abans més, quan tenia més cabell-. Des d'aleshores Huey Lewis & the News ha estat molt més que un grup de música, molt més que el grup de música de l'adolescència. Ha estat el grup que m'ha acompanyat durant la meva vida i el que, d'alguna manera, ha fet que Albert i jo no perdem el contacte. Recordeu la pel·lícula Regreso al futuro? La cançó que sona després que a Michael J. Fox li soni el despertador? Fa poc temps que és el meu despertador del mòbil. I com que els mòbils actuals són tan sofisticats, és la que sona quan em truca el meu amic Albert.L'Institut Ramon Berenguer IV d'Amposta, ara IES, em porta bons records, molt bons records. I em va donar, a banda d'una educació que m'ha permés arribar a la universitat, amics que no he perdut, malgrat que el temps ens ha separat una bona temporada. Alguns, com Albert, Esteban, José Ramón, Xavi i Fabián, van venir a la boda de Maria Jesús i meva, van estar plegats a la mateixa taula, i després vam acabar ballant com en els vells temps. Altres no van poder venir, com Cinto, o costa més de veure'ls, com Joan Alfred, Carles, Quique, Txiqui,...Alber canta. Ja fa uns quants anys, tot i que de forma intermitent. Des de fa poc ha représ aquest sa costum de cantar i ho fa amb el grup Albert i la Banda dels 13, dels quals ja us he parlat algunes vegades. Fa uns dies que al bloc penja cançons seves perquè les pugueu escoltar. I avui vaig i em trobo una cançó nova, Perduts, que evoca aquells temps d'Institut que tan bon sabor de boca ens van deixar. I ens la dedica, a mi i a ma germana. Gràcies Albert. Aquestes són aquelles cosetes xicotetes que toquen la fibra. Pels vells temps i pels que vindran."
És un resum tan perfecte de tot el que sento que em reafirmo en la meva posició que hi ha vincles que més enllà de ser engolits pel pas dels anys, guanyen la batalla al temps. L'anècdota que diu en Manel del bus perdut i com ell em va guiar per Amposta corrent a mil per hora a la recerca d'un familiar és la demostració que en la senzillesa dels moments més humils i discrets es troba la grandesa de qui som i els millors records de tots. Gràcies Manel.
dimarts, de novembre 21, 2006
PERDUTS
Per tancar amb aquesta febrada recent de pujar audios de música pròpia al blog, m'he decidit per un tema que no hem tocat mai en directe però que pertany al meu repertori més sentimental: amb "Perduts" vaig voler retre homenatge a tots aquells que em vau acompanyar entre el 1988 i 1992 a l'Institut Ramón Berenguer IV d'Amposta.
Potser és una visió excessivament personal idílica i nostàlgica d'aquells temps, però sempre he cregut que entre els ampostins i els rapitencs que vam coincidir allí vam crear un vincle molt especial que segur que perdura en el record de tots i que en casos molt concrets encara es manté mitjançant el contacte personal. Vull dedicar especialment el tema a Manel Zaera i la seva germana Montse per fer que sempre que ens veiem sembli que només ha passat un dia des de l'última vegada.
El tema tractat de les promeses que vàrem fer i que mai vam cumplir i de tots i cadascun de vosaltres. Gràcies per haver fet d'aquells anys una experiència única.
Mai més perduts.
diumenge, de novembre 19, 2006
ARA SÍ: ELS MP3
divendres, de novembre 17, 2006
HIP TO BE SQUARE
Un altre tema d'en Huey Lewis and the news per destacar la força del seu so i la cura dels arranjaments musicals: en aquest cas l'excel·lent Tower of Power Horns brilla com mai en aquest tema rocker i enganxós provient del seu àlbum "Fore!"
DISCULPES PELS MP3
L'ESCALA DE JACOB
Vet aquí un dels temes d'un dels grups que més m'han influït a l'hora d'escoltar rock: Huey Lewis and the news i el seu "Jacob's ladder", número 1 als EEUU el 1986. Aquesta banda provinent de San Francisco sempre ha apostat per un rock fet des de les arrels al vell estil i influït per les grans melodies d'en Sam Cooke i els arranjaments vocals prodigiosos dels Beach Boys. El seu so contundent ha tingut la gran virtut de ser un dels més característics de la dècada dels 80, però al mateix temps ha conservat la frescor per a ser revisat a dia d'avui sense sonar infantil o buit com passa amb la majoria de grups i cantants famosos d'aquella dècada.
dissabte, de novembre 11, 2006
PROBLEMES PER ESCOLTAR ELS MP3? SOLUCIÓ
1- En la part dreta de la pàgina hi ha tres marcs on hi posa "Download" "Tag this file" i "File description". Cliqueu damunt del "Download". Aquest es coneverteix en una finestreta on escriure.
2- Copieu en la finestreta els caràcters que hi ha tot just damunt d'ella (és un procès que com sabeu és de seguretat i que també demana el blogger quan volem afegir comentaris a algun dels posts publicats en un bloc).
3- Premeu "enter" i ara sí que podeu escoltar la cançó.
Fàcil, no? Vinga, animeu-vos i ens dieu alguna cosa, d'acord?
EL LLARG ADÉU
Desfés els calaixos, treu la roba vella,
mira el calendari, obre la maleta.
Solca en els teus somnis, l’infinit espera
per si acàs, no ploris
creua la frontera.
És el llarg adéu
voravia lluny dels tolls, una música breu.
Notes disfressades amb mil tonalitats
és ben fàcil afinar-les si et tinc de la mà.
És el llarg adéu.
Obre ulls i braços, la vida farà la resta
tots som ben capaços de fer-ne una festa.
Gira el pany i endinsa’t en aquesta meravella
la taula és parada, si t’agrada, queda’t.
És el llarg adéu
una nova matinada comença amb bon peu.
Notes disfressades amb mil tonalitats
és ben fàcil afinar-les si et tinc de la mà.
És el llarg adéu.
"ALGÚ HA DE CEDIR"
Quan portem tots dos caient escoltant la pròpia veu?
dijous, de novembre 09, 2006
VIDEO: CLASSE PRÀCTICA DE SAXO
Us invitem a una classe magistral a càrrec del nostre estimat saxofonista Cristian Serret.
LLETRA DE CANÇÓ
7 P.M. i amb prou feines pots llevar-te i rentar-te
“Avui sí serà un gran dia!”
et convences però no ho penses:
És la història d’un altre amargat d’avui.
Corres, baixes les escales “Ai la mare!” no hi contaves
que avui el metro no anava
“Això sí és una putada!”
mentre la ràdio et canta així...
Ah ah ah ah ah ah ah
Deixes la música a banda i esperes la teva tanda
perquè el “jefe” et posi a ratlla
pel retard d’una hora i calles
crec que t’hi vas acostumant.
Són vuit hores d’oficina cada dia la rutina
et fa seva i sols penses
en fer vacances a expenses
del malparit del “jefe” i vas cantant
Ah ah ah ah ah ah ah
Tornes derrotat a casa tant de gris al final cansa
no hi ha ningú per dir hola
directe a la farmaciola:
un balium per dormir més bé.
Per no tindre ni tens somnis tot en tu se te’n va en orris
l’alegria és utopia, l’amargor sempre un nou dia
i moriràs sense saber perquè.
Ah ah ah ah ah ah ah
REPORTATGE AKTUAL3
dissabte, de maig 27, 2006
FOTOS MAQUETA BARCELONA
MÉS FOTOS
dijous, de maig 18, 2006
SALUTACIONS DES DE BARCELONA
Mentres esperem a que Pedro arribi des d'Amposta per a gravar les pistes de guitarra, felicitem a tots els culés per la gran victòria del Barça ahir a la final de la Champions. La sort és que avui no toca gravar veus, perquè tots estem força afònics de cantar els gols!!!
dijous, de maig 11, 2006
SABATES, BOTONS I DIMONIS
Amb aquesta cançó iniciem el que serà la publicació de les lletres del grup periòdicament en aquest blog. Aquest tema és un dels preferits de la banda i és molt especial per a mi. Amb la idea de La Ràpita com a testimoni mut del naixement del meu primer fill, en Joel, el text és un petit cant a ell amb la mar i tots els motius que l'envolten com a principi i final de la seva existència.
Deixa’m pegar una ullada
al teu calaix de sastre.
Marineret, entre tanta tempesta,
alça erguida la testa
i flota el teu balandre
Marineret ja és teu, fes-te valdre.
Un any i mig no és molt
per mirar enrera
però pots iniciar el vol
del llarg viatge que t’espera.
Potser vols ser gavina
i a la mar aferrar-te
Marineret, som molts nàufrags guardant-te.
Prepara l’equipatge
mentre el Sol t’observa
Marineret, pren timó i navega!
No serà fàcil, no
que te n’adonis
que el teu petit món és molt més
que sabates, botons i dimonis.
Deixa’m guardar en cabassos
aquest calaix de sastre
Marineret, hauràs de fer dissabte.
I si el vaixell s’enfonsa
aquí són els meus braços
Marineret, capità dels meus passos.
LLETRES DE CANÇONS
NOVA PÀGINA WEB
CONCERT CSK 1 DE JUNY PUB DELFOS
divendres, d’abril 28, 2006
ARA QUE TINC 32 ANYS
Bé, malgrat m'he resistit fins a última hora, al final no he pogut més: avui és el meu aniversari i cumpleixo 32 anys, així que ja està dit. La veritat és que el blog és una bona finestra per fer-ho saber a amics i coneguts els quals viuen lluny del meu dia a dia i que segur desconeixen aquesta petita efemèride. Doncs bé, ja ho he fet. Ara podeu enviar els regals i xecs bancaris al local d'assaig de la Banda dels 13 (Amposta) a nom meu. Encara que el millor regal que em podreu fer és el de continuar sempre allí quan necessiti de la vostra companyia (per suposat, el plantejament és recíproc).
ARTICLE A LA VEU DE L'EBRE
En l'edició d'avui dia 28 d'abril del diari La veu de l'Ebre hi surt un breu article que comenta l'actuació de la banda el passat dijous al pub Delfos i que teniu escanejat a dalt mateix. Com que es dubtós que la imatge sigui del tot clara, us transcriurem el text:
divendres, d’abril 21, 2006
GRAVACIÓ DE PRÒXIMA MAQUETA
DESPRÉS DEL CONCERT
Bé, ahir per la nit vam fer el bolo al Delfos: crec que vam sonar acústicament molt bé i cada instrument (incloent les veus) es sentia clar. La química amb la gent va ser magnífica i dalt de l'escenari ens ho vam passar d'allò més bé, sobretot a arrel dels petits interludis musicals que es van anar incorporant entre el repertori. Crec que malgrat la majoria de lletres de les nostres cançons són serioses i pretenen donar una visió àmplia de molts aspectes, de vegades importants, de vegades anecdòtics, la comunicació amb un públic tan aprop físicament com és el que hi ha en un pub, invita a la relaxació i l'humor durant el concert. Allí estàvem: ataviats amb barrets de cowboys interpretant una versió molt lliure d'un tema nostre anomenat "Menuda" que va ser precedit per l'incombustible (i inaguantable!) "Don't break my heart, my eachy eachy heart", o petits apunts d'en "Paquito el chocolatero". Quan un s'ho passa bé dalt de l'escenari, i té confiança en allò que fa perquè la gent l'hi dóna, tot és màgia.
Gràcies a en Manel Zaera per no només haver penjat més fotos del concert d'anit, sinó inclús un vídeo justament amb un fragment del tema abans esmentat, "Menuda", musicalment discutible però humorísticament perfecte.
També pot ser cert que un local tan maco com el Delfos, i un concert tant encertat com el d'ahir, hagués estat bé plenar-lo de gom a gom però els que hi érem ho vam gaudir tant a dalt com a baix de l'escenari. Gràcies a tots per fer-ho possible!!!
dijous, d’abril 20, 2006
FOTOS CONCERT PUB CLÀSSIC
http://www.flickr.com/photos/manelzaera/sets/72057594061906255/
MANEL ZAERA
El seu blog, lògicament, no té desperdici i us convidem a visitar-lo diàriament per conèixer una miqueta més de la fina ironia d'aquest ampostí tant compromés amb les Terres de l'Ebre.
http://manelzaera.blogspot.com
CONCERT AL DELFOS D'AMPOSTA 22:30
BENVINGUTS
Primer que tot, hola a tothom. Us donem la benvinguda a aquest blog per tal de donar a conèixer una banda de les Terres de l'Ebre recent creada ara fa cinc mesos i que té com a un dels seus objectius gaudir i fer gaudir del fet de fer música i escoltar-la a partir d'una proposta que mama directament de fonts com el rock, el soul, el country, el blues, la cançó d'autor... una amalgama en definitiva de ritmes, melodies i textos amb l'esperança d'agradar a tot aquell amb sensibilitat per a aquests afers. Des d'aquí intentarem penjar fotos de concerts nostres, algun que altre audio i anar avisant de futurs "bolos" o notícies lligades al grup. Benvinguts al blog d '"Albert i la banda dels 13".