SABATES, BOTONS I DIMONIS
Aquesta cançó és una de les més especials en l'apartat personal perquè és un tema que vaig escriure per al meu fill Joel que va nèixer al 2001. Tota la història gira al voltant de la idea que ell és un marineret que tot just acaba de partir del port i no coneix els perills de la mar tran traïdora de vegades. Una manera d'enllaçar la vida d'aquell xiquet amb l'entorn on s'està criant que és fonamentalment La Ràpita.
Des de sempre és una de les cançons preferides de la banda i té el just honor d'haver estat l'única que unànimement vam decidir que estaria al disc del total de les 12 que el composen. Sense cap mena de dubte, una dada molt a tenir en compte ja que l'enquesta , apart de d'entre natros 9, la vam fer entre alguns familiars i amics i "Sabates" (que és així com l'anomenem natros) sempre sortia.
Bé, Joel: Algun dia llegiràs aquestes línies igual com sempre demanes que et canti aquesta cançó i espero que sempre tinguis present que t'estimo i que, encara que en molts aspectes sóc un nàufrag, sempre estaré enmig la mar guardan-te.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada