Lo pitjor d'aquest tema no és que el fes inspirat pel gran "No a la guerra" que es va deixar sentir per tot el món ara ja fa uns anys amb motiu de la invasió d'Irak, sinó que a dia d'avui, no ha passat de moda, continua vigent i segurament ho continuarà demà passat. El fàstic de la guerra no té final i les justificacions per a realitzar-la són a nivell intel·lectual un insult i un crim a la raó. Al final només ens queda l'esperança que enmig la tragèdia tinguem una mà amiga o amant que ens esperi i ens ajudi a salvar-nos inclús de natros mateixos.
Vull comentar al respecte del tema que a l'hora de gravar-lo no sabíem massa bé com enfocar-lo i de fet, va estar a punt de quedar-se fora del disc. Va ser Miguel Ángel, el nostre teclista, el que va acudir al rescat de la cançó i amb total llibertat creativa, va començar a fer treure fum dels seus teclats tot posant efectes i més efectes per tal de crear l'atmòsfera que la cançó respira. Un enfocament de producció diferent que enxampla el resultat del disc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada