Sempre he estat un cinèfil sense massa reserves: he gaudit de lo millor del cinema clàssic de la mateixa manera que he botat amb films d'acció del Stallone, un plaer culpable si voleu, però plaer al final de tot. "Els ponts de Madison" em sembla una genial mostra del bon fer d'un dels millors directors actuals, Clint Eastwood, i un film absolutament recomanable. Sempre em va agradar la decissió que al final de la pel·lícula pren Meryl Streep perquè en el fons entenia que l'aventura només ho és en tant i quant resideix en els nostres somnis, i que quan la convertim en realitat passa a convertir-se també en rutina si l'allarguem més del compte. Per tant, rutina per rutina, el compromís per tot lo que estima és més important.
La veritat és que podria justificar-ho de varies maneres més però es tracta de dir què són els ponts de Madison County en aquesta cançó. Bé, els ponts de Madison són la metàfora d'aquell lloc on tot pot tornar a començar, on tots podem partir de zero després de la crisi, on l'amor pels demés triomfa... Bé, ja us he dit que era una metàfora, no un reflex de la realitat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada