El gran Benja ha passat a l'atac. Les seves línies de baix, precises i impossibles, han fet que els temes amb només l'esquelet de bateria i aquest instrument tinguin ja una canya i un "soul" senzillament espectacular, la qual cosa deixa les coses a una altura ja considerable que els altres ens veurem en l'obligació d'intentar escalar per no quedar en evidència.
Mentrestant el temps, aquest implacable subjecte, comença a fer-se enemic nostre gairebé sense adonar-mos la qual cosa fa que les hores futures comencin a ser insuficients i haguem de començar a plantejar malabarismes. Ara tot serà plantejar nous horitzons i això significa que la guitarra acústica, aquesta amiga que m'ha ajudat sempre o gairebé sempre a composar les cançons, tindrà el seu moment de glòria en poques hores. Que sigui per a bé...visca el "groove"!!!
1 comentari:
No puc dir gaire cosa en lo que es el llenguatge musical, perque jo sóc una simple oient.. però només puc dir que sona de la hòstiaaaaa.... i això es la canyaaaa!!! d'aquí als Grammy!!i, VIVA ALBERT I LA BANDA DELS 13!!
Publica un comentari a l'entrada