Marc comença a gravar el que seran les bateries definitives dels temes. No és una qüestió menor, tot això definirà més que cap altre instrument l'estructura final i l'aire de cada cançó. La matemàtica és el gran dictador en aquest maratonià esforç per quadrar els ritmes i convertir la seqüència en pràcticament una caixa de ritmes humana. Res a veure amb la imatge que es dóna de la música a través de la televisió i programes com OT on el que menys importa, paradoxalment, és la música i els músics. Construir 4 minuts de tema costa hores i més hores i una ingent tasca que Jesús asumeix amb gran saber i estar i Marc afronta amb la seva calma de pistoler enmig d'un duel a mort. Marc, el nostre John Wayne, dispara amb les baquetes tots els trets que guarda en la recàmera i els cops aquesta vegada no maten, sinó que es fan música i aixequen l'ànim.
Un dia més ha passat i el regust de la pòlvora encara es manté a l'aire. Encara queden més duels però malgrat la dificultat de la batalla, ens n'hem sortit vius. Almenys lo suficient com per enfrontar el proper enemic en forma d'estructures, notes i melodia; esperem fer-lo presoner nostre i que ja no se'ns escapi mai més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada