DIA DE BITÀCORA: DIA 5

El gran Benja ha passat a l'atac. Les seves línies de baix, precises i impossibles, han fet que els temes amb només l'esquelet de bateria i aquest instrument tinguin ja una canya i un "soul" senzillament espectacular, la qual cosa deixa les coses a una altura ja considerable que els altres ens veurem en l'obligació d'intentar escalar per no quedar en evidència.
Mentrestant el temps, aquest implacable subjecte, comença a fer-se enemic nostre gairebé sense adonar-mos la qual cosa fa que les hores futures comencin a ser insuficients i haguem de començar a plantejar malabarismes. Ara tot serà plantejar nous horitzons i això significa que la guitarra acústica, aquesta amiga que m'ha ajudat sempre o gairebé sempre a composar les cançons, tindrà el seu moment de glòria en poques hores. Que sigui per a bé...visca el "groove"!!!

DIARI DE BITÀCORA: DIA 4

4art dia de gravació, 2n de col·laboradors extraordinaris. Aquest cop ha estat el torn de Kike "Norman Bates" Pellicer i Ricardo Sierra, els nostres vells baixista i percussionista que també han aportat el seu granet de sorra a la història d'aquest disc oferint lo millor del seu art en un tema que crec que serà dels més potents del disc (i no donaré el nom per a no predisposar ningú).
Ja durant la tarda ha començat un compte enrera per acabar les bateries de Marc que ha arribat al seu final passades les 11'30 de la nit, deixant pas a Benja que tot just començarà a col·locar les notes del seu baix avui dijous, però això serà hist`ria per al proper dia.

DIARI DE BITÀCORA: DIA 3

Ha vingut el show a la Casa Murada en aquest tercer dia de feina; senyores i senyors, amb tots vostès...David Maymó!!! El nostre vell bateria i amic ha vingut a posar el seu granet de sorra en una col·laboració magnífica que ens ha encantat a tots els presents. Però el que volia destacar de la seua visita, més enllà de l'antològica sortida nocturna que va protagonitzar amb Miguel Ángel i un servidor d'al·lucinats espectadors, és l'anècdota que ens va relatar al migdia abans de dinar.
David, dirigint-se a mi, em va explicar com ara fa unes setmanes anava passejant amb el cotxe per un poble de les nostres terres (no donarem més detalls del lloc i data) quan de sobte es va creuar amb una noia a qui no coneixia de res i la mirada d'ella per uns moments també va caçar els ulls del nostre protagonista. Un cop passada de llarg, a David no se li va ocòrrer una altra cosa que girar el cotxe, dirigir-se cap a la noia, parar, baixar i còrrer cap a ella.

- Perdona, et conec?- preguntà ella.

- No -respòn Maymó- però és que m'ha passat una cosa molt extranya quan t'he vist. Potser no em creguis, però és que resulta que tinc un amic que composa cançons i que va fer una que es deia "Desencontres en primera fase" que parla del fet de com deixem escapar moltes possibles històries d'amor al llarg del dia quan es creuen mirades entre dos desconeguts i continuem caminant sense mirar enrera per veure si ella o ell es torna a girar com nosaltres faríem. Simplement t'he vist i he cregut que tenia que fer-t'ho saber i dir-te que m'has agradat des del mateix moment que t'he vist per a que no em passi el que els hi passa als personatges de la cançó i perdre l'oportunitat de coneixer-te.

Sincerament em vaig quedar glaçat al sentir aquest relat. No desvetllaré com acaba la història per a no fer més pública la vida sentimental de David en aquest blog, però sincerament em va semblar meravellòs que utilitzés una cançó pròpia per a arribar a conquerir a una noia. Gràcies David, per escoltar també les lletres de les cançons, aquestes gran oblidades tantes i tantes vegades en aquest món musical que ens envolta. I gràcies, sobretot, per fer-te teu aquest tema: des d'ara mateix te'l regalo.

DIARI DE BITÀCORA: DIA 2

Marc comença a gravar el que seran les bateries definitives dels temes. No és una qüestió menor, tot això definirà més que cap altre instrument l'estructura final i l'aire de cada cançó. La matemàtica és el gran dictador en aquest maratonià esforç per quadrar els ritmes i convertir la seqüència en pràcticament una caixa de ritmes humana. Res a veure amb la imatge que es dóna de la música a través de la televisió i programes com OT on el que menys importa, paradoxalment, és la música i els músics. Construir 4 minuts de tema costa hores i més hores i una ingent tasca que Jesús asumeix amb gran saber i estar i Marc afronta amb la seva calma de pistoler enmig d'un duel a mort. Marc, el nostre John Wayne, dispara amb les baquetes tots els trets que guarda en la recàmera i els cops aquesta vegada no maten, sinó que es fan música i aixequen l'ànim.
Un dia més ha passat i el regust de la pòlvora encara es manté a l'aire. Encara queden més duels però malgrat la dificultat de la batalla, ens n'hem sortit vius. Almenys lo suficient com per enfrontar el proper enemic en forma d'estructures, notes i melodia; esperem fer-lo presoner nostre i que ja no se'ns escapi mai més.

DIARI DE BITÀCORA: DIA 1

Només natros podíem aconseguir que un magnífic i caluròs dia de sol esdevingués plujòs i tormentòs cap al vespre, quan gairebé totes les notes ja estaven tocades i el cansament s'havia convertit en un nou company de banda. Ahir 1 d'agost de 2010, va començar oficialment la gravació del primer cd de llarga durada d'Albert i la Banda dels 13. Vam carregar maletes de bon matí, tot just acabades Festes Majors a La Ràpita, i vam emprendre camí cap al Vendrell on ens esperaven el Jesús i l'Arturo, els dos responsables de posar ordre a tant orgue de gats durant els propers 15 dies en una marató musical que es preveu apassionant, engrescadora, divertida, i molt, molt carregada de feina.
Primeres hores dedicades a microfonar la bateria del Marc i arribada després de dinar del gran Benja, el nostre baixista ocasional en aquesta gravació. Tot preparat i comencem a tocar el que en diuen "guies", que serà l'esquelet primer sobre el que anirem gravant instrument per instrument fins que tot prengui cos i forma definitiva. Acabem a les 22'30 amb la convicció d'haver guanyat la primera batalla al temps i amb l'esperança que la Casa Murada, que és on ens trobem, ens inspiri per als propers dies tan bé com ens ha acollit entre els seus murs. Comença l'espectacle.

EL VIDEOCLIP

Coincideix el penjar el nostre primer videoclip amb l'entrada 150 d'aquest blog, un bon doble motiu per celebrar-ho

EL DVD D'ALBERT I LA BANDA DELS 13!!!!

Doncs sí, al final ha estat una realitat: tot un DVD amb tot un seguit d'extres absolutament irrenunciables es posarà a la venda a partir d'aquest 5 de juny per l'increible preu de 5 euros. Un preu per als temps de crisi que et permetrà gaudir dels següents continguts:

- VIDEOCLIP DE "NEDA I GUARDA LA ROBA"
- VIDEOCLIP DE "NEDA I GUARDA LA ROBA" versió 1.3
- AUDIOCOMENTARIS EN CATALÀ I ANGLÈS DEL BO
- ALBERT I LA BANDA DELS 13 A LA TELE
- ALBERT VA A LA PERRUQUERIA
- LLUC SÓC TUN PARE
- GALERIA DE FOTOGRAFIES

I a més a més...

- LA DARRERA MAQUETA DEL GRUP ÍNTEGRA EN FORMAT .MP3!!!

Algú dóna més per menys? Si vols aconseguir el teu DVD exclusiu, vine aquest dissabte a La Lira Ampostina i fes-te amb ell!!! Si el vols aconseguir però no pots assistir-hi, prova de fer-ho enviant-nos un correu a bandadels13@gmail.com tot indicant el número de còpies que vols del DVD i te'l farem arribar a casa. Esperem que us agradi!!!

GALA EBRELÍDERS

Doncs sí, aquest passat divendres 7 de maig la Banda dels 13 vam participar al Felip Pedrell d'una gala mai vista fins ara. Gràcies a la iniciativa de Canal TE i Més Ebre, diferents persones i associacions de les Terres de l'Ebre han estat premiades en diferents categories pel seu esforç i dedicació en els seus àmbits a partir de lo que ha estat una votació popular al llarg d'aquests darrers mesos. La Banda vam acudir a la cita amb la intenció d'oferir un parell de cançons ("No hem vingut per a quedar-nos" i "Dixa'm vore") per tal d'amenitzar la vetllada. Aquí teniu el vídeo!!!

AL CLÀSSIC

VIDEOCLIP ACABAT!!!

Doncs sí, després de mesos de feina i intentar trobar temps d'on fos per a coincidir i gravar les diferents escenes, el 1r videoclip d'albert i la Banda dels 13 és ja una realitat!!! Com sabeu, la cançó és "Neda i guarda la roba" i estem segurs que l'espera ha valgut la pena perquè el resultat és com a mínim impactant... i tot gràcies a una persona que ha estat darrera el projecte dirigint-lo, interpretant-lo i deixant hores i salut al darrera per tal de posar en vereda a tot el grup: Jordi Galo. No és que el paio sigui un crack absolut en tot el que fa, que ho és, sinó que lo realment gran és que és un amic de la Banda dels 13 i de qui us escriu, lo qual és un dels regals més preciats al que un pot aspirar.

Gràcies Jordi!!!!

FOTOS DEL BOULEVARD

Doncs aquí teniu un petit reportatge fotogràfic de l'últim concert de la Banda dels 13 fins al monet, el que vam fer el passat divendres al Boulevard dins del concurs "Sona bé"; aprofitem per donar les gràcies a la gent que vau venir a escoltar-nos i també a la gent del Boulevard que es van portar d'allò més bé amb tots natros: així dóna gust anar a tocar, sí senyor!!!

SONA BÉ AL BOULEVARD

Aquesta nit al Boulevard (Polígon Tosses, Amposta), ens veiem amb tota la Banda al complet i nous temes que sonaran per primera vegada.

DIXA'M VORE: LA NOVA MAQUETA

Doncs sí, ja és oficial. Després de mesos d'espera, ja tenim la maqueta nova d'Albert i la Banda dels 13 que torna a incloure 5 nous temes i que aquest cop ha estat íntegrament produïda per natros mateixos.

En aquest treball estan inclosos els temes:

1- Dixa'm vore

2- La ciutat que tu creus que domines

3- Els vels del teu desig

4- L'etern viatge

5- Compta amb mi

Podeu adquirir aquest cd pel preu de 5 euros demanant-lo per correu a bandadels13@gmail.com o bé, de moment, venint als nostres concerts on hi tindrem un grapadet preparat per a tot aquell qui en vulgui.

ENRIC MARTÍ

Doncs aquí teniu la primera foto oficial de l'Enric, que tal com us vam dir la setmana passada, és el nou baixista oficial de la Banda dels 13. Hauríem d'incloure la foto dins l'apartat "Fotos frikis"?

FINS ARA, KIKE; HOLA, ENRIC!!

Doncs bé, portem ja un temps assajant amb un baixista titular nou (tot i que ja havia col·laborat anteriorment amb la Banda per motius d'emergència). Es tracta d'Enric Martí, un ampostí (i en van... ufff!!! Mitja Amposta!!) que ha passat a la titularitat en la Banda dels 13, ja que Kike "Norman Bates" Pellicer no podia seguir amb l'inmens volum de feina que tenia al damunt amb els Quicos, Padre Johnny i altres projectes en els que hi col·labora. És per això que aquest últim passa a ser el baixista per a casos d'emergència i Enric el que ara ha de treballar dur (i ens consta que ho fa) per tal d'aprendre els vells temes i els nous. Gràcies als dos per la vostra companyia!!!

Kike "Norman Bates" Pellicer en un dels seus passos per comisaria

RECOMENCEM L'ACTIVITAT (I QUE NO PARE!)

D'acord, d'acord... el blog va fluix els darrers mesos de novetats, cançons, notícies, curiositats i demés temes. Més enllà dels assumptes personals, causants directes i indirectes de l'absència en aquesta adreça durant tot aquest temps, creiem que la constància i el compromís com a grup han d'estar per damunt de les pedres que sorgeixen pel camí. Prou difícil és dedicar-se a això de la música amb els temps que corren com per, a més, deixar-se endur pels incovenients que la vida va plantejant de vegades (quan no majoritàriament) de forma arbitrària i inesperada. Valguin aquestes línies com a disculpes a tots aquells i aquelles que sabem entreu de tant en tant en aquest racó en busca de notícies i novetats i darrerament heu trobat només sorra en el desert; valguin aquestes línies com una declaració de bones intencions respecte al fet que tornem a estar aquí, continuem vius i volem donar guerra amb les millors armes amb les que comptem: 4 acords i uns quants instruments.

PD: Aquesta entrada va dedicada per a Jota i Jordi Martí, uns tossuts que porten temps animant-me a tornar a escriure al blog. Teníeu raó: val la pena. Sou collonuts!!!

AIXÍ MOS HEM DE VORE...

Doncs sí, així mos hem de vore per culpa de la crisi, de la falta de bolos, de Millet, de la pujada de preus del caragol de llauna i de la poca faena que hi ha per fer un diumenge pel matí com el d'ahir.

L'ALTRA BANDA DELS 13

Gràcies al gran Josep Vidal per aquest document històric:

LLUC...SÓC TUN PARE

...I COMENÇANT LA GRAVACIÓ D'UN VIDEOCLIP

Doncs sí, ahir oficialment va ser el dia en que vam començar a gravar la primera escena del que serà el primer videoclip del grup, "Neda i guarda la roba". Tot i la feina que queda per endavant, aquesta iniciativa, dirigida pel nostre amic Jordi Galo, va començar a rodar i ja va deixar moments inolvidables protagonitzats sobetot per Joan, el nostre saxo, que té en la història un pes protagonista molt significatiu. De moment, ahir ja va acabar amb els nassos en sang pel terra (o era ketchup?)