L'ETERN VIATGE
Som barques a la deriva d'un vent que empenta
i ens porta sempre a la vora d'illes desertes;
absurds i embadalits pels cants de sirena
culpes i velles glòries carregats a l'esquena.
Avancem contracorrent, compartint desitjos
iniciem revolucions, conquerim països
petits trocets de cel sense cap estrella
repetint sons de canó d'una guerra vella.
I ara...
vull que vinguis amb mi
quan comenci l'etern viatge
això és ara i aquí
anirem junts sense equipatge
fins a la fi.
Potser vam ser orfes d'amor buscant sense mapa
l'eterna cançó que tothom sap però ningú canta
xiquets deixats que mai més no van voler crèixer
la voluntat de morir per puguer renèixer.
I ara...
vull que vinguis amb mi
quan comenci l'etern viatge
això és ara i aquí
anirem junts sense equipatge fins a la fi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada