dijous, de novembre 30, 2006

LLETRA DE "PERDUTS"

Per a complementar aquest revival de records que he estat fent aquestes darreres setmanes al blog, us deixo penjada la lletra de la cançó "Perduts", que és la que faltava fins ara. Que us aporti bons records!
PERDUTS

Mai vam ser els alquimistes que ho tornaven tot en or
però mai va fer-nos falta una espatlla i per sort
allí estaves tu. Disposats a encarar el món tal com vingués
vam prometre mantenir el contacte ens passés el que ens passés
però el que va passar sense adonar-nos va ser de puntetes la vida
i havent trobat anys enrera l’entrada ningú va trobar sortida

I ens vam perdre...

Vam cremar ciutats enfilant terrats
aixafant voreres i pedra.
El món als teus peus, el cor a la mà
per a res hi havia espera.
Univers sencer cadascú un paper
en l’obra ja preparada
però els actors dolents van fugir corrents
la funció va ser anul·lada.

I ens vam perdre...

Vam confessar amors de tots els colors
en un raconet habiten.
Texans ajustats, pels engominats
botes rocker, ara on viuen?
Molts dies perduts dies d’institut
i a la boca un poema.
El primer petó, el darrer record
d’una noia girant l’esquena.

I ens vam perdre...

Mai vam ser els alquimistes que ho tornaven tot en or
però mai va fer-nos falta una espatlla i per sort
allí estaves tu. Disposats a encarar el món tal com vingués
vam prometre mantenir el contacte ens passés el que ens passés...

...i ens vam perdre

dimecres, de novembre 22, 2006

MANEL

En el seu blog Manel Zaera ha escrit això:

"Recordo aquell dia a primer de BUP -perquè nosaltres encara vam fer EGB, BUP i COU-, que Albert va perdre l'autobús per anar a la Ràpita i que vaig acompanyar-lo al sprint a veure si trobàvem un familiar seu d'Amposta que el portés a casa. Ell de tant en tant també m'ho ha recordat. No sé però, aquell dia vaig tenir la sensació que començava alguna cosa bona entre els dos, l'amistat.Albert i els altres companys de la Ràpita, amb els ampostins, vam tenir una molt bona relació. A l'hora del pati, lligueta de futbol. Per dijous llarder -aquí en diem jarder- anàvem a l'Ermita del Montsià, en grup ampostins i rapitencs, des d'Amposta, a peu. Quan l'estiu estava a la porta de casa anàvem a passar un dia a la platja a la Ràpita. Els dissabtes anàvem al ball a La Lira, després The Central. A Carnestoltes, a la Castanyada, ... qualsevol data era bona perquè quedéssim i ens ho passéssim bé.Albert em va deixar un bon dia una cinta amb una recopil·lació d'un grup. Em sonaven. Coneixia aquella cançó, Perfect World. Les altres no les coneixia però, em van encantar. Eren Huey Lewis & the News. Sempre li he dit a Albert que tenia una retirada a Huey -bé, abans més, quan tenia més cabell-. Des d'aleshores Huey Lewis & the News ha estat molt més que un grup de música, molt més que el grup de música de l'adolescència. Ha estat el grup que m'ha acompanyat durant la meva vida i el que, d'alguna manera, ha fet que Albert i jo no perdem el contacte. Recordeu la pel·lícula Regreso al futuro? La cançó que sona després que a Michael J. Fox li soni el despertador? Fa poc temps que és el meu despertador del mòbil. I com que els mòbils actuals són tan sofisticats, és la que sona quan em truca el meu amic Albert.L'Institut Ramon Berenguer IV d'Amposta, ara IES, em porta bons records, molt bons records. I em va donar, a banda d'una educació que m'ha permés arribar a la universitat, amics que no he perdut, malgrat que el temps ens ha separat una bona temporada. Alguns, com Albert, Esteban, José Ramón, Xavi i Fabián, van venir a la boda de Maria Jesús i meva, van estar plegats a la mateixa taula, i després vam acabar ballant com en els vells temps. Altres no van poder venir, com Cinto, o costa més de veure'ls, com Joan Alfred, Carles, Quique, Txiqui,...Alber canta. Ja fa uns quants anys, tot i que de forma intermitent. Des de fa poc ha représ aquest sa costum de cantar i ho fa amb el grup Albert i la Banda dels 13, dels quals ja us he parlat algunes vegades. Fa uns dies que al bloc penja cançons seves perquè les pugueu escoltar. I avui vaig i em trobo una cançó nova, Perduts, que evoca aquells temps d'Institut que tan bon sabor de boca ens van deixar. I ens la dedica, a mi i a ma germana. Gràcies Albert. Aquestes són aquelles cosetes xicotetes que toquen la fibra. Pels vells temps i pels que vindran."

És un resum tan perfecte de tot el que sento que em reafirmo en la meva posició que hi ha vincles que més enllà de ser engolits pel pas dels anys, guanyen la batalla al temps. L'anècdota que diu en Manel del bus perdut i com ell em va guiar per Amposta corrent a mil per hora a la recerca d'un familiar és la demostració que en la senzillesa dels moments més humils i discrets es troba la grandesa de qui som i els millors records de tots. Gràcies Manel.

dimarts, de novembre 21, 2006

PERDUTS

Per tancar amb aquesta febrada recent de pujar audios de música pròpia al blog, m'he decidit per un tema que no hem tocat mai en directe però que pertany al meu repertori més sentimental: amb "Perduts" vaig voler retre homenatge a tots aquells que em vau acompanyar entre el 1988 i 1992 a l'Institut Ramón Berenguer IV d'Amposta.

Potser és una visió excessivament personal idílica i nostàlgica d'aquells temps, però sempre he cregut que entre els ampostins i els rapitencs que vam coincidir allí vam crear un vincle molt especial que segur que perdura en el record de tots i que en casos molt concrets encara es manté mitjançant el contacte personal. Vull dedicar especialment el tema a Manel Zaera i la seva germana Montse per fer que sempre que ens veiem sembli que només ha passat un dia des de l'última vegada.

El tema tractat de les promeses que vàrem fer i que mai vam cumplir i de tots i cadascun de vosaltres. Gràcies per haver fet d'aquells anys una experiència única.

Mai més perduts.


diumenge, de novembre 19, 2006

ARA SÍ: ELS MP3

Amb la confiança que em dóna el haver estat mirant i remirant amunt i avall per internet a la recerca d'un espai on penjar la pròpia música, aquí us presentem els dos temes fa dies promesos recent linkejats amb la satisfacció del deure cumplit il'inmens plaer de l'espera en que pugueu gaudir de la nostra música. Gràcies per la vostra paciència!!!,

ALGÚ HA DE CEDIR

EL LLARG ADÉU

divendres, de novembre 17, 2006

HIP TO BE SQUARE

Un altre tema d'en Huey Lewis and the news per destacar la força del seu so i la cura dels arranjaments musicals: en aquest cas l'excel·lent Tower of Power Horns brilla com mai en aquest tema rocker i enganxós provient del seu àlbum "Fore!"

DISCULPES PELS MP3

Doncs sí: definitivament tenim els enllaços als mp3 penjats la setmana passada trencats amb la qual cosa he editat les entrades treient el vincle i deixant només les lletres. Tingueu una miqueta més de paciència per tal de trobar una solució. S'accepten consells i recomanacions!!!

L'ESCALA DE JACOB

Vet aquí un dels temes d'un dels grups que més m'han influït a l'hora d'escoltar rock: Huey Lewis and the news i el seu "Jacob's ladder", número 1 als EEUU el 1986. Aquesta banda provinent de San Francisco sempre ha apostat per un rock fet des de les arrels al vell estil i influït per les grans melodies d'en Sam Cooke i els arranjaments vocals prodigiosos dels Beach Boys. El seu so contundent ha tingut la gran virtut de ser un dels més característics de la dècada dels 80, però al mateix temps ha conservat la frescor per a ser revisat a dia d'avui sense sonar infantil o buit com passa amb la majoria de grups i cantants famosos d'aquella dècada.

dissabte, de novembre 11, 2006

PROBLEMES PER ESCOLTAR ELS MP3? SOLUCIÓ

He anat provant els links que us he deixat als audios de les cançons "Algú ha de cedir" i "El llarg adéu" i pel que sembla us re-direccionen a una pàgina de wikiupload.com que no és exactament on hi ha penjades les cançons. Si bé és cert que preferiria un enllaç més directe (ho solucionarem tant punt puguem) la veritat és que la solució està en seguir aquests senzills passos un cop us trobeu en aquesta pàgina web "re-direccionada":

1- En la part dreta de la pàgina hi ha tres marcs on hi posa "Download" "Tag this file" i "File description". Cliqueu damunt del "Download". Aquest es coneverteix en una finestreta on escriure.

2- Copieu en la finestreta els caràcters que hi ha tot just damunt d'ella (és un procès que com sabeu és de seguretat i que també demana el blogger quan volem afegir comentaris a algun dels posts publicats en un bloc).

3- Premeu "enter" i ara sí que podeu escoltar la cançó.

Fàcil, no? Vinga, animeu-vos i ens dieu alguna cosa, d'acord?

EL LLARG ADÉU

Aquesta cançó és un tema que, tot i no tocar en directe, forma part del meu repertori personal i el poso aquí (ja sabeu, seguiu el link) com a regal per la paciència que heu tingut alguns durant aquest estiu pel fet de no haver actualitzat el blo mana (gràcies, Montse Z.!!). Parla de la vida des d'un punt de vista optimista i potser us aixeca l'ànim si esteu una mica baixos de moral, qui sap? A mi de vegades m'ha funcionat. Per suposat esperem que escolteu els temes i ens feu arribar qualsevol tipus de comentari al respecte sobre què en penseu d'ells. A fi de comptes mitjançant la música l'únic que volem establir són nous canals de comunicació i seria bona la vostra opinió i participació per tal de no convertir aquest apartat en un monòleg.
EL LLARG ADÉU

Desfés els calaixos, treu la roba vella,
mira el calendari, obre la maleta.
Solca en els teus somnis, l’infinit espera
per si acàs, no ploris
creua la frontera.

És el llarg adéu
voravia lluny dels tolls, una música breu.
Notes disfressades amb mil tonalitats
és ben fàcil afinar-les si et tinc de la mà.
És el llarg adéu.

Obre ulls i braços, la vida farà la resta
tots som ben capaços de fer-ne una festa.
Gira el pany i endinsa’t en aquesta meravella
la taula és parada, si t’agrada, queda’t.

És el llarg adéu
una nova matinada comença amb bon peu.
Notes disfressades amb mil tonalitats
és ben fàcil afinar-les si et tinc de la mà.
És el llarg adéu.

"ALGÚ HA DE CEDIR"

ALGÚ HA DE CEDIR
No sóc de pedra però el teu cor sembla
moldejat per escultors.
No tinc més nassos no em queden asos
potser deixar-ho seria lo millor.
Algú ha de cedir o tot depèn de mi?
Dóna’m la culpa pots ser més dura
si així vols tenir raó.
No he sigut noble amb tu lo nostre està perdut
però seguir així és molt pitjor.
Algú ha de cedir...

Quan portem tots dos caient escoltant la pròpia veu?
Sembla que tot va començar amb mal peu
i cap dels dos no té la solució
res no s’arregla demanant perdó
quan tots dos taxen l’amor i hi posen tan baix preu.
Promeses fetes amb els dos dits creuats
això és tot el que tenim
mai no es pot donar el que no es té la mà
ja ni tan sols sobrevivim
Algú ha de cedir...

dijous, de novembre 09, 2006

VIDEO: CLASSE PRÀCTICA DE SAXO


Us invitem a una classe magistral a càrrec del nostre estimat saxofonista Cristian Serret.

LLETRA DE CANÇÓ

Davant la impossibilitat de puguer entendre perfectament la lletra d'aquesta cançó en directe, ja que es canta de manera molt ràpida, aquí està el seu text per a que pugueu llegir-la. El tema parla d'un dia laboral en la vida d'un personatge gris incapaç de sortir de la rutina en la que s'ha posat. És el retrat d'una màquina més que la d'un ésser humà: Per desgràcia aquest exemple està molt a l'ordre del dia.


S3SSSSS

7 P.M. i amb prou feines pots llevar-te i rentar-te
“Avui sí serà un gran dia!”
et convences però no ho penses:
És la història d’un altre amargat d’avui.
Corres, baixes les escales “Ai la mare!” no hi contaves
que avui el metro no anava
“Això sí és una putada!”
mentre la ràdio et canta així...

Ah ah ah ah ah ah ah

Deixes la música a banda i esperes la teva tanda
perquè el “jefe” et posi a ratlla
pel retard d’una hora i calles
crec que t’hi vas acostumant.
Són vuit hores d’oficina cada dia la rutina
et fa seva i sols penses
en fer vacances a expenses
del malparit del “jefe” i vas cantant

Ah ah ah ah ah ah ah

Tornes derrotat a casa tant de gris al final cansa
no hi ha ningú per dir hola
directe a la farmaciola:
un balium per dormir més bé.
Per no tindre ni tens somnis tot en tu se te’n va en orris
l’alegria és utopia, l’amargor sempre un nou dia
i moriràs sense saber perquè.

Ah ah ah ah ah ah ah

REPORTATGE AKTUAL3

El passat 14 de setembre es va inaugurar a Amposta una nova tenda de música anomenada "Music's" en la qual la Banda dels 13 hi va participar activament oferint un mini-concert on vam tocar fins a 6 temes: "Sabates, botons i dimonis", "No hem vingut per a quedar-nos", "Dec estar boig", "Neda i guarda la roba", "Algú ha de cedir" i "Stressssssss". Gràcies a tots per la vostra presència i participació en aquest bolo tan especial.