Per a complementar aquest revival de records que he estat fent aquestes darreres setmanes al blog, us deixo penjada la lletra de la cançó "Perduts", que és la que faltava fins ara. Que us aporti bons records!
PERDUTS
Mai vam ser els alquimistes que ho tornaven tot en or
però mai va fer-nos falta una espatlla i per sort
allí estaves tu. Disposats a encarar el món tal com vingués
vam prometre mantenir el contacte ens passés el que ens passés
però el que va passar sense adonar-nos va ser de puntetes la vida
i havent trobat anys enrera l’entrada ningú va trobar sortida
I ens vam perdre...
Vam cremar ciutats enfilant terrats
aixafant voreres i pedra.
El món als teus peus, el cor a la mà
per a res hi havia espera.
Univers sencer cadascú un paper
en l’obra ja preparada
però els actors dolents van fugir corrents
la funció va ser anul·lada.
I ens vam perdre...
Vam confessar amors de tots els colors
en un raconet habiten.
Texans ajustats, pels engominats
botes rocker, ara on viuen?
Molts dies perduts dies d’institut
i a la boca un poema.
El primer petó, el darrer record
d’una noia girant l’esquena.
I ens vam perdre...
Mai vam ser els alquimistes que ho tornaven tot en or
però mai va fer-nos falta una espatlla i per sort
allí estaves tu. Disposats a encarar el món tal com vingués
vam prometre mantenir el contacte ens passés el que ens passés...
...i ens vam perdre
Mai vam ser els alquimistes que ho tornaven tot en or
però mai va fer-nos falta una espatlla i per sort
allí estaves tu. Disposats a encarar el món tal com vingués
vam prometre mantenir el contacte ens passés el que ens passés
però el que va passar sense adonar-nos va ser de puntetes la vida
i havent trobat anys enrera l’entrada ningú va trobar sortida
I ens vam perdre...
Vam cremar ciutats enfilant terrats
aixafant voreres i pedra.
El món als teus peus, el cor a la mà
per a res hi havia espera.
Univers sencer cadascú un paper
en l’obra ja preparada
però els actors dolents van fugir corrents
la funció va ser anul·lada.
I ens vam perdre...
Vam confessar amors de tots els colors
en un raconet habiten.
Texans ajustats, pels engominats
botes rocker, ara on viuen?
Molts dies perduts dies d’institut
i a la boca un poema.
El primer petó, el darrer record
d’una noia girant l’esquena.
I ens vam perdre...
Mai vam ser els alquimistes que ho tornaven tot en or
però mai va fer-nos falta una espatlla i per sort
allí estaves tu. Disposats a encarar el món tal com vingués
vam prometre mantenir el contacte ens passés el que ens passés...
...i ens vam perdre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada