DIARI DE BITÀCORA: DIA 11

Senyores i senyors, amb tots vostès, els bufaors d'Algemesí: Jordi Martí, Agustí Roé i Joan Subirats!! Vaja, com qui diu, el trio calavera versió 2.0 i és que va ser arribar ells i tota la casa Murada va trontollar des del mateixos ciments. Fins a 7 temes són els que els nostres vents hi aporten el seu gra de sorra i durant aquestes 7 cançons hi ha temps per tot: la força i energia de "Algú ha de cedir" fins a la sensibilitat i soul de "Els vels del teu desig".

Cal dir que són els únics de tota la banda que toquen amb partitura i la cosa se nota a l'hora d'anar per feina i és que malgrat aquest aire de xiquets moguts, hi ha persones fetes, dretes i responsables com ningú. I si això no us ho creieu, ja no sé quina altra mentida dir-vos!

DIARI DE BITÀCORA: DIA 10

Finalment allí hi vaig anar: vinga a gravar veus i més veus un tema rera l'altre. A diferència de lo que sol passar en aquests casos, la gola no presentava cap problema ni mig, la qual cosa va permetre atacar les cançons i exprimir les possibilitats (limitades si voleu) que vam demanar. Ostres, què difícil és afinar i a més, anar en compte amb la rítmica; però per si no n'hi ha prou, encara hi ha el concepte final...el sentiment.
D'entrada massa coses per controlar en algú que no té cap tècnica vocal ni l'ha treballada mai, però us asseguro que m'hi vaig deixar la pell i això hauria de ser suficient per a que escolteu la diferència. Jo la noto, espero que vatros també ho féssiu.

DIARI DE BITÀCORA: DIA 9

Començava el matí amb una lliçó meravellosa de com es toca un piano a càrrec de Miguel Ángel que com no podia ser d'una altra manera ho va bordar i va portar tots els temes que va incloure a un altre nivell superior al que havien arribat fins ara. Mestre, com sempre, als seus peus.

Ja per la tarda, torn per a Pedrito, el nostre estimat ex-guitarra i amic que ha fet acte de presència amb els seus dits llargs com dies sense pa i un talent fora de fites per adaptar-se a qualsevol exigència sobrevinguda de guió. Lo millor no és només sentir-lo tocar i aportar idees musicals, sinó la tarda de riure sense parar que sempre et garanteix perquè conec poques persones més gracioses, surrealistes i genials que el gran Pedro.

Amb les guitarres elèctriques ara sí que acabades, Miguel Ángel prepara dits i un servidor cordes vocals perquè comença un "tour de force" per tocar teclats i posar veu. Els dits del mestre segur que aguanten...ho faran estes carrasposes i capritxoses cordes del meu coll...?

DIARI DE BITÀCORA: CAP DE SETMANA, DIES 6, 7 i 8

1r cap de setmana dels dos que ens toquen fer en aquest viatge tan apassionant, dies on la intensitat de la feina ha estat senzillament brutal i que va tindre el seu punt àlgid ahir diumenge a l'acabar de gravar a la 1'30 de la nit tocades... però anem a pams.

El divendres, tal com havia anunciat, va ser dia per acabar durant el matí les línies de baix de Benja i la tarda va ser moment per començar amb l'acústica, una feina molt agradable i que comença a donar forma musical al conjunt perquè és amb les seues notes que es comença a albirar el conjunt de lo que serà el tema.

Dissabte i diumenge ha estat el moment de Raül i Moisès respectivament amb les seues elèctriques i les distorsions i ritmes, puntejats i arpegis, riffs i opinions donant contundència i sensibilitat a parts iguals en les cançons. Era un moment especialment delicat de la gravació perquè en aquest punt cal tenir molt en compte que encara queden els teclats i vents per gravar i cal deixar-los espai per a posar les seues notes i tot allò que han d'explicar en cada línia amb la qual cosa calia buscar l'equilibri entre omplir i deixar buit el tema en diferents parts del seu cos. Sincerament, repte més que superat un cop escoltat el resultat final. Com diria Moi, "Sou unes bèsties pardes!!!"

Enmig d'aquest monòleg de guitarres va haver temps per incloure veu en un parell de temes i també n'hem quedat molt satisfets de lo que ha sortit. Per si de cas, continuarem guardant veu per lo que encara queda de trajecte. El continues amb natros mentres duri?

DIA DE BITÀCORA: DIA 5

El gran Benja ha passat a l'atac. Les seves línies de baix, precises i impossibles, han fet que els temes amb només l'esquelet de bateria i aquest instrument tinguin ja una canya i un "soul" senzillament espectacular, la qual cosa deixa les coses a una altura ja considerable que els altres ens veurem en l'obligació d'intentar escalar per no quedar en evidència.
Mentrestant el temps, aquest implacable subjecte, comença a fer-se enemic nostre gairebé sense adonar-mos la qual cosa fa que les hores futures comencin a ser insuficients i haguem de començar a plantejar malabarismes. Ara tot serà plantejar nous horitzons i això significa que la guitarra acústica, aquesta amiga que m'ha ajudat sempre o gairebé sempre a composar les cançons, tindrà el seu moment de glòria en poques hores. Que sigui per a bé...visca el "groove"!!!

DIARI DE BITÀCORA: DIA 4

4art dia de gravació, 2n de col·laboradors extraordinaris. Aquest cop ha estat el torn de Kike "Norman Bates" Pellicer i Ricardo Sierra, els nostres vells baixista i percussionista que també han aportat el seu granet de sorra a la història d'aquest disc oferint lo millor del seu art en un tema que crec que serà dels més potents del disc (i no donaré el nom per a no predisposar ningú).
Ja durant la tarda ha començat un compte enrera per acabar les bateries de Marc que ha arribat al seu final passades les 11'30 de la nit, deixant pas a Benja que tot just començarà a col·locar les notes del seu baix avui dijous, però això serà hist`ria per al proper dia.

DIARI DE BITÀCORA: DIA 3

Ha vingut el show a la Casa Murada en aquest tercer dia de feina; senyores i senyors, amb tots vostès...David Maymó!!! El nostre vell bateria i amic ha vingut a posar el seu granet de sorra en una col·laboració magnífica que ens ha encantat a tots els presents. Però el que volia destacar de la seua visita, més enllà de l'antològica sortida nocturna que va protagonitzar amb Miguel Ángel i un servidor d'al·lucinats espectadors, és l'anècdota que ens va relatar al migdia abans de dinar.
David, dirigint-se a mi, em va explicar com ara fa unes setmanes anava passejant amb el cotxe per un poble de les nostres terres (no donarem més detalls del lloc i data) quan de sobte es va creuar amb una noia a qui no coneixia de res i la mirada d'ella per uns moments també va caçar els ulls del nostre protagonista. Un cop passada de llarg, a David no se li va ocòrrer una altra cosa que girar el cotxe, dirigir-se cap a la noia, parar, baixar i còrrer cap a ella.

- Perdona, et conec?- preguntà ella.

- No -respòn Maymó- però és que m'ha passat una cosa molt extranya quan t'he vist. Potser no em creguis, però és que resulta que tinc un amic que composa cançons i que va fer una que es deia "Desencontres en primera fase" que parla del fet de com deixem escapar moltes possibles històries d'amor al llarg del dia quan es creuen mirades entre dos desconeguts i continuem caminant sense mirar enrera per veure si ella o ell es torna a girar com nosaltres faríem. Simplement t'he vist i he cregut que tenia que fer-t'ho saber i dir-te que m'has agradat des del mateix moment que t'he vist per a que no em passi el que els hi passa als personatges de la cançó i perdre l'oportunitat de coneixer-te.

Sincerament em vaig quedar glaçat al sentir aquest relat. No desvetllaré com acaba la història per a no fer més pública la vida sentimental de David en aquest blog, però sincerament em va semblar meravellòs que utilitzés una cançó pròpia per a arribar a conquerir a una noia. Gràcies David, per escoltar també les lletres de les cançons, aquestes gran oblidades tantes i tantes vegades en aquest món musical que ens envolta. I gràcies, sobretot, per fer-te teu aquest tema: des d'ara mateix te'l regalo.

DIARI DE BITÀCORA: DIA 2

Marc comença a gravar el que seran les bateries definitives dels temes. No és una qüestió menor, tot això definirà més que cap altre instrument l'estructura final i l'aire de cada cançó. La matemàtica és el gran dictador en aquest maratonià esforç per quadrar els ritmes i convertir la seqüència en pràcticament una caixa de ritmes humana. Res a veure amb la imatge que es dóna de la música a través de la televisió i programes com OT on el que menys importa, paradoxalment, és la música i els músics. Construir 4 minuts de tema costa hores i més hores i una ingent tasca que Jesús asumeix amb gran saber i estar i Marc afronta amb la seva calma de pistoler enmig d'un duel a mort. Marc, el nostre John Wayne, dispara amb les baquetes tots els trets que guarda en la recàmera i els cops aquesta vegada no maten, sinó que es fan música i aixequen l'ànim.
Un dia més ha passat i el regust de la pòlvora encara es manté a l'aire. Encara queden més duels però malgrat la dificultat de la batalla, ens n'hem sortit vius. Almenys lo suficient com per enfrontar el proper enemic en forma d'estructures, notes i melodia; esperem fer-lo presoner nostre i que ja no se'ns escapi mai més.

DIARI DE BITÀCORA: DIA 1

Només natros podíem aconseguir que un magnífic i caluròs dia de sol esdevingués plujòs i tormentòs cap al vespre, quan gairebé totes les notes ja estaven tocades i el cansament s'havia convertit en un nou company de banda. Ahir 1 d'agost de 2010, va començar oficialment la gravació del primer cd de llarga durada d'Albert i la Banda dels 13. Vam carregar maletes de bon matí, tot just acabades Festes Majors a La Ràpita, i vam emprendre camí cap al Vendrell on ens esperaven el Jesús i l'Arturo, els dos responsables de posar ordre a tant orgue de gats durant els propers 15 dies en una marató musical que es preveu apassionant, engrescadora, divertida, i molt, molt carregada de feina.
Primeres hores dedicades a microfonar la bateria del Marc i arribada després de dinar del gran Benja, el nostre baixista ocasional en aquesta gravació. Tot preparat i comencem a tocar el que en diuen "guies", que serà l'esquelet primer sobre el que anirem gravant instrument per instrument fins que tot prengui cos i forma definitiva. Acabem a les 22'30 amb la convicció d'haver guanyat la primera batalla al temps i amb l'esperança que la Casa Murada, que és on ens trobem, ens inspiri per als propers dies tan bé com ens ha acollit entre els seus murs. Comença l'espectacle.