
Aquí us deixo una vella fotografia dels temps en que èrem el grup "Sglai". Només per a nostàlgics.
En el seu blog Manel Zaera ha escrit això:
"Recordo aquell dia a primer de BUP -perquè nosaltres encara vam fer EGB, BUP i COU-, que Albert va perdre l'autobús per anar a la Ràpita i que vaig acompanyar-lo al sprint a veure si trobàvem un familiar seu d'Amposta que el portés a casa. Ell de tant en tant també m'ho ha recordat. No sé però, aquell dia vaig tenir la sensació que començava alguna cosa bona entre els dos, l'amistat.Albert i els altres companys de la Ràpita, amb els ampostins, vam tenir una molt bona relació. A l'hora del pati, lligueta de futbol. Per dijous llarder -aquí en diem jarder- anàvem a l'Ermita del Montsià, en grup ampostins i rapitencs, des d'Amposta, a peu. Quan l'estiu estava a la porta de casa anàvem a passar un dia a la platja a la Ràpita. Els dissabtes anàvem al ball a La Lira, després The Central. A Carnestoltes, a la Castanyada, ... qualsevol data era bona perquè quedéssim i ens ho passéssim bé.Albert em va deixar un bon dia una cinta amb una recopil·lació d'un grup. Em sonaven. Coneixia aquella cançó, Perfect World. Les altres no les coneixia però, em van encantar. Eren Huey Lewis & the News. Sempre li he dit a Albert que tenia una retirada a Huey -bé, abans més, quan tenia més cabell-. Des d'aleshores Huey Lewis & the News ha estat molt més que un grup de música, molt més que el grup de música de l'adolescència. Ha estat el grup que m'ha acompanyat durant la meva vida i el que, d'alguna manera, ha fet que Albert i jo no perdem el contacte. Recordeu la pel·lícula Regreso al futuro? La cançó que sona després que a Michael J. Fox li soni el despertador? Fa poc temps que és el meu despertador del mòbil. I com que els mòbils actuals són tan sofisticats, és la que sona quan em truca el meu amic Albert.L'Institut Ramon Berenguer IV d'Amposta, ara IES, em porta bons records, molt bons records. I em va donar, a banda d'una educació que m'ha permés arribar a la universitat, amics que no he perdut, malgrat que el temps ens ha separat una bona temporada. Alguns, com Albert, Esteban, José Ramón, Xavi i Fabián, van venir a la boda de Maria Jesús i meva, van estar plegats a la mateixa taula, i després vam acabar ballant com en els vells temps. Altres no van poder venir, com Cinto, o costa més de veure'ls, com Joan Alfred, Carles, Quique, Txiqui,...Alber canta. Ja fa uns quants anys, tot i que de forma intermitent. Des de fa poc ha représ aquest sa costum de cantar i ho fa amb el grup Albert i la Banda dels 13, dels quals ja us he parlat algunes vegades. Fa uns dies que al bloc penja cançons seves perquè les pugueu escoltar. I avui vaig i em trobo una cançó nova, Perduts, que evoca aquells temps d'Institut que tan bon sabor de boca ens van deixar. I ens la dedica, a mi i a ma germana. Gràcies Albert. Aquestes són aquelles cosetes xicotetes que toquen la fibra. Pels vells temps i pels que vindran."
És un resum tan perfecte de tot el que sento que em reafirmo en la meva posició que hi ha vincles que més enllà de ser engolits pel pas dels anys, guanyen la batalla al temps. L'anècdota que diu en Manel del bus perdut i com ell em va guiar per Amposta corrent a mil per hora a la recerca d'un familiar és la demostració que en la senzillesa dels moments més humils i discrets es troba la grandesa de qui som i els millors records de tots. Gràcies Manel.
Per tancar amb aquesta febrada recent de pujar audios de música pròpia al blog, m'he decidit per un tema que no hem tocat mai en directe però que pertany al meu repertori més sentimental: amb "Perduts" vaig voler retre homenatge a tots aquells que em vau acompanyar entre el 1988 i 1992 a l'Institut Ramón Berenguer IV d'Amposta.
Potser és una visió excessivament personal idílica i nostàlgica d'aquells temps, però sempre he cregut que entre els ampostins i els rapitencs que vam coincidir allí vam crear un vincle molt especial que segur que perdura en el record de tots i que en casos molt concrets encara es manté mitjançant el contacte personal. Vull dedicar especialment el tema a Manel Zaera i la seva germana Montse per fer que sempre que ens veiem sembli que només ha passat un dia des de l'última vegada.
El tema tractat de les promeses que vàrem fer i que mai vam cumplir i de tots i cadascun de vosaltres. Gràcies per haver fet d'aquells anys una experiència única.
Mai més perduts.
Un altre tema d'en Huey Lewis and the news per destacar la força del seu so i la cura dels arranjaments musicals: en aquest cas l'excel·lent Tower of Power Horns brilla com mai en aquest tema rocker i enganxós provient del seu àlbum "Fore!"
Vet aquí un dels temes d'un dels grups que més m'han influït a l'hora d'escoltar rock: Huey Lewis and the news i el seu "Jacob's ladder", número 1 als EEUU el 1986. Aquesta banda provinent de San Francisco sempre ha apostat per un rock fet des de les arrels al vell estil i influït per les grans melodies d'en Sam Cooke i els arranjaments vocals prodigiosos dels Beach Boys. El seu so contundent ha tingut la gran virtut de ser un dels més característics de la dècada dels 80, però al mateix temps ha conservat la frescor per a ser revisat a dia d'avui sense sonar infantil o buit com passa amb la majoria de grups i cantants famosos d'aquella dècada.