dijous, de maig 02, 2013

UN POEMA


Un tast dels bellíssims versos del Yannick:


El llit és infinit. Ara et sec,

i em moro.

Ara et flairo. I m'estremeixo.

Atanso un peu on hi ha

el teu peu sense tu i em fa l'efecte

que un peu no és un peu sense tu.

I tu no em flaires.

Mig buit, ben buit.

Finitament infinit, fins al dia que

no senti el teu peu a prop del meu, i deixi de flairar-te.

Però tu no t'estremeixes.

Cap comentari: