El passat divendres 28 de setembre Kike i jo mateix vam anar d'excursió fins a la Foradada per tal de recarregar piles i arreglar el món. Des d'allí dalt tot sembla més fàcil i segur que algun dia inspirarà alguns versos que acabarem musicant. Aquest dia es van dibuixar al nostre subconscient els primers acords d'una bella cançó.
1 comentari:
Aquí va sorgir el nou personatge d'Albert, un vell amb barretina amb un accent molt tancat i que diu coses molt singulars...
Vinga noiee, pujem fins dalt del turó cantant aquesta cançó,
Vamos con alegria senyor, cantando...
Tota una revelaxió...
Publica un comentari a l'entrada