dijous, de maig 11, 2006

SABATES, BOTONS I DIMONIS


Amb aquesta cançó iniciem el que serà la publicació de les lletres del grup periòdicament en aquest blog. Aquest tema és un dels preferits de la banda i és molt especial per a mi. Amb la idea de La Ràpita com a testimoni mut del naixement del meu primer fill, en Joel, el text és un petit cant a ell amb la mar i tots els motius que l'envolten com a principi i final de la seva existència.

SABATES, BOTONS I DIMONIS

Deixa’m pegar una ullada
al teu calaix de sastre.
Marineret, entre tanta tempesta,
alça erguida la testa
i flota el teu balandre
Marineret ja és teu, fes-te valdre.

Un any i mig no és molt
per mirar enrera
però pots iniciar el vol
del llarg viatge que t’espera.

Potser vols ser gavina
i a la mar aferrar-te
Marineret, som molts nàufrags guardant-te.
Prepara l’equipatge
mentre el Sol t’observa
Marineret, pren timó i navega!

No serà fàcil, no
que te n’adonis
que el teu petit món és molt més
que sabates, botons i dimonis.

Deixa’m guardar en cabassos
aquest calaix de sastre
Marineret, hauràs de fer dissabte.
I si el vaixell s’enfonsa
aquí són els meus braços
Marineret, capità dels meus passos.

Cap comentari: